Estudià el batxillerat a l’Institut Cardenal Cisneros de Madrid. Posteriorment, el 1883, la Facultat de Filosofia i Lletres i l’Arxiu de l’Escola Superior de Diplomàtica de la Universitat de Madrid li atorgaren el certificat d’aptitud per a ser arxiver, bibliotecari i antiquari. Es llicencià en dret i l’any 1886 ingressà al cos facultatiu d’arxivers. Desenvolupà tasques bibliotecàries i arxivístiques, successivament, a la Biblioteca Universitària de Sevilla, a l’Escola Superior de Diplomàtica, a la Biblioteca Universitària i a l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Valladolid, a l’Arxiu General de Simancas, i també a la Biblioteca Nacional de Madrid, on treballà amb Marcelino Menéndez y Pelayo. El 1906 fou destinat a la Biblioteca Universitària i Provincial de València, de la qual fou cap des del 1908 fins a la seva mort, i on catalogà els fons existents d’acord amb les instruccions del 1902. L’any 1916 inicià la classificació dels llibres pel sistema decimal universal vinculant-se a la càtedra de bibliologia. El 1907 es llicencià en filosofia i lletres (secció d’història) per la Universitat de València.
De la seva bibliografia sobresurten: Códices y manuscritos que se conservan en la Biblioteca de la Universidad de Valladolid (1888), Historia de la villa de Zaratán, precedida de una carta-prólogo de Don Demetrio Gutierrez-Cañas y Gutierrez (1892), Elementos de historia de la geografía (1895), El príncipe de los genealogistas españoles Don Luís de Salazar y Castro (1909), Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia (1913), Ensayo bibliográfico de Tirant lo Blanch (1918), Monografía histórica de la villa de Altea (1920, reimpr. a Alacant el 1970) i l’estudi biobibliogràfic del llibre Séneca. (Lucio Anneo). Producción dramática valenciana del siglo XIV. Antoni de Vilaragut. Les tragedies de Séneca. Exámen comparativo de dos códices de las mismas (1914). Col·laborà en la revista Lo Rat-Penat.