Vida i obra
Membre del cercle intel·lectual de Gregori Maians, es doctorà en medicina l’any 1729. Fou metge de cambra del duc de Santisteban, i l’any 1740 ingressà en la Reial Societat de Medicina de Sevilla. Obtingué la càtedra de teoria de la medicina el 1742, càrrec que ocupà fins a la seva mort. El 1741, aspirà a la càtedra d’anatomia, que guanyà amb una gran polèmica Andrés Piquer. Això comportà una llarga enemistat entre ambdós, que es traduí en controvèrsies públiques. Per a les oposicions a la càtedra d’anatomia, Seguer preparà unes theses intitulades Historia Anatomica. Illustrium Medicorum Hispanorum, que tenen l’interès de centrar-se en la tradició mèdica hispànica, deixant de banda les referències a autors estrangers. La seva Història anatòmica dels metges espanyols il·lustres s’inspirà en l’obra erudita de Nicolás Antonio i assolí una certa difusió, perquè es coneix que Seguer, a través del cercle mèdic de Maians, fou el principal corresponsal mèdic espanyol dels grans erudits de la ciència europea, tasca que realitzà durant un seguit d’anys i després traslladà al seu deixeble Antoni Capdevila. Mantingué intercanvis epistolars amb l’erudit suís Albrecht von Haller. Algunes de les seves cartes es conserven manuscrites a la biblioteca pública de Berna (Suïssa). Haller no sols incorporà les informacions de Seguer en les seves monumentals Bibliothecae, sinó que inclogué també un text de Seguer: “Schedula monitoria de jusculo pulli lienteriae specifico”, en les seves Disputationes ad morborum historiam et curationem pacientes... (1760). També intercanvià informacions amb el llibreter ginebrí Cramer: li envià nombroses notícies sobre metges espanyols i li feu arribar un exemplar manuscrit titulat Catalogus Medicorum Hispaniorum.
L’erudit francès David Clement s’adreçà per carta a Marià Seguer per demanar-li les dades que havia enviat a Cramer, per tal d’incloure-les en la seva Bibliothèque curieuse. Seguer també escriví l’obra Notitiae Medicorum Hispaniorum ab anno 1672 ad annum 1742, que redactà com a suplement a la cèlebre Biblioteca de Jean Jacques Manget. Les seves fluides relacions amb metges i científics ginebrins es palesaren també en la inclusió d’un text seu sobre l’ús i l’abús de la quina en l’Opera Medica de Michael Ettmüller.
També escriví Anatomica Medicinae Asserta disputandi proponit in petitionem Cathedrae Anathomicae... (1742).
Lectures
- BARONA, J.L. et al.: La correspondencia entre A. Von Haller y Antonio Capdevila, S.E.C./UV, València 1996.
- PESET LLORCA, V.: “El Dr. Seguer (1702?-1759) y la moderna historiografía médica española”, Asclepio, 18-19, 1967-68, p. 261-268.
- — “Mayans y los médicos. Transcripción, notas y estudio preliminar”, a Mayans y Ciscar, G.: Epistolario, Ajuntament d’Oliva, València 1972.
- — Gregori Mayans i la cultura de la Il·lustració, Curial Edicions Catalanes i Edicions Tres i Quatre, València/Barcelona 1975.