Ha centrat la seva recerca en el comerç mediterrani baixmedieval, fent especial esment en l’expansió comercial catalana i les relacions amb l’islam. Feu els estudis de filosofia i lletres (secció d’història) a la Universitat de Barcelona i assistí als cursos d’història de Catalunya que Ferran Soldevila (del qual se’n declarà deixeble) impartí als Estudis Universitaris Catalans. L’any 1984 presentà la seva tesi doctoral sobre la condició fronterera de la Corona d’Aragó amb l’islam. Des del 1989, és investigadora del CSIC i, des del 1999, cap del Departament d’Estudis Medievals de la Institució Milà i Fontanals (Barcelona), des d’on ha format una important escola d’investigadors dedicats a l’estudi del comerç del Magrib i l’Àndalus baixmedieval. És membre de l’IEC des del 1992.
Els seus estudis més reeixits han versat sobre la frontera de la Corona d’Aragó amb l’islam i la situació de la minoria islàmica. Dues de les seves monografies més importants són dedicades a aquest tema: Els sarraïns de la Corona catalano-aragonesa en el segle XIV. Segregació i discriminació (1987) i La frontera amb l’Islam en el segle XIV (1988). Aquests treballs es caracteritzen per la precisió terminològica i el rigor documental. Dins d’aquest apartat, destaca també el seu interès per l’organització defensiva de les terres frontereres de la Corona d’Aragó ( Organització i defensa d’un territori fronterer. La governació d’Oriola en el segle XIV, 1990). Molts dels seus treballs de detall estan dedicats a les relacions internacionals de la Corona d’Aragó al s. xiv: amb Castella (“La frontera meridional valenciana durant la guerra amb Castella dita dels dos Peres”, Pere el Cerimoniós i la seva època, 1989), amb Itàlia (“La pace del 1390 tra la Corona d’Aragona e la Repubblica di Genova”, Miscellanea di Storia Ligure in memoria di Giorgio Falco, 1966) i amb Granada i el Magrib.
Escriví una monografia de consulta obligada dedicada a l’estudi de les tècniques comercials en el marc del desenvolupament mercantil del final de l’Edat Mitjana a Catalunya: Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona (1983), en col·laboració amb Arcadi Garcia. S’hi estudien els orígens i l’evolució de les assegurances a Barcelona, que estan estretament connectats amb les pràctiques del crèdit comercial.
Darrerament, fruit de la seva recerca basada en fonts primàries, ha redactat alguns treballs de síntesi, com ara el que aparegué dins el volum dedicat als segles baixmedievals de la Història de Barcelona, coordinada per J. Sobrequés (“Projecció exterior de Barcelona”), en el qual reflexiona sobre la capitalitat de Barcelona, l’expansió institucional de la ciutat i la seva projecció internacionals a través dels consolats.