Vida i obra
Llicenciat en dret a la Universitat de València (1957), ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona (1968) i història a la UV (1969), es doctorà en dret a la UV (1966). Amplià estudis a la Universitat de Munic (1957-60). El 1964 entrà a la UV com a ajudant, i posteriorment ha estat adjunt i agregat, i des del 1986, n’és catedràtic. Realitzà estades d’investigació al Max Planck Institut für europäischen Rechtsgeschichte de Frankfurt del Main (des del 1979), i formà part del consell d’aquesta institució (1983-88). Des del 1986 ha estat invitat sistemàticament per l’Instituto de Investigaciones Jurídicas i pel Centro de Estudios sobre la Universidad (CESU) de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), on ha realitzat estudis sobre les universitats americanes. També ha fet estades a l’Escuela Nacional de Medicina de Bogotá i l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. Des del 1985 ha coordinat sis projectes d’investigació consecutius, dotats per entitats públiques, sobre història de les universitats espanyoles i americanes i doctrines jurídiques. Al mateix temps, a la UV ha format un equip d’investigació especialitzat en història de les universitats i del dret on s’han fet quinze tesis doctorals relacionades amb els programes d’investigació. Ha coordinat també un equip d’investigació al CESU de la UNAM. Pertany al consell científic de les revistes Afers, Anuario de Historia del Derecho Español, Anuario de Historia del Derecho Mexicano, Historia Mexicana i Revista de Historia Colonial. Entre altres premis, ha estat guardonat pel Ministeri de Justícia (1988) i ha estat investit doctor honoris causa per la UNAM (2001) i la Universitat Carlos III (2002).
La seva investigació s’ha centrat essencialment en quatre línies principals: legislació i dret valencià i espanyol, doctrines jurídiques, història de la propietat, i història de les universitats hispàniques; n’ha publicat 20 llibres, més de 200 articles en revistes especialitzades i capítols d’obres col·lectives, i prop d’un centenar de ressenyes. Ha col·laborat sovint amb altres historiadors, sobretot amb el seu germà José Luis, i amb el grup d’especialistes sobre universitats a València i a Mèxic.
Els seus primers estudis sobre la universitat espanyola, en col·laboració amb el seu germà, foren recollits en la publicació La universidad española (siglos XVIII y XIX). Despotismo ilustrado y revolución liberal (1974), obra que replantejà la manera de fer història de les universitats i aportà dues innovacions. La primera fou abordar el s XIX, fins aleshores gairebé sense tractar. Ni Vicente de la Fuente, ni Cándido María Ajo y Sáinz de Zúñiga no havien arribat al vuit-cents; només la versió de Francisco Giner de los Ríos, premiada el 1902 amb motiu del IV centenari de la UV i editada després de la seva mort (1916), proporcionava una primera pauta, encara que era un assaig combatiu i destinat a esmenar la situació d’atonia que coneixia la universitat espanyola d’aleshores. La segona novetat fou plantejar la història universitària des d’una perspectiva integral, no ocupant-se només de les constitucions, els estatuts, les lleis i els esdeveniments, sinó també dels estudiants, els professors, les doctrines i la ciència que s’ensenyava a les aules, tot atenent al context històric de les reformes il·lustrades i liberals. Així, aquesta institució tingué sentit en analitzar-se el seu funcionament i les tasques pròpies: transmetre sabers, conrear-los i formar professionals. D’altra banda, abans d’escriure aquest libre, ja havia treballat les ciències i les doctrines i havia estudiat la bibliografia i les fonts jurídiques a Bibliografía histórica sobre la ciencia y la técnica en España (1973, 2 vol.), en col·laboració amb J.M. López Piñero i L. García Ballester.
Des del 1975, la seva tasca en el camp de la història universitària s’ha centrat bàsicament en quatre àrees: les edicions crítiques de fonts, les monografies sobre les universitats espanyoles i americanes, els estudis metodològics i els treballs de síntesi. La publicació de fonts, en col·laboració amb altres autors, comprèn l’edició d’una àmplia documentació del primer quart del s. XVIII (1977), el pla d’estudis del 1767 de Gregori Maians (1975) i les butlles, les constitucions i els estatuts de la UV (1999).
Els treballs monogràfics han estat l’aportació més reeixida de la seva obra. En un primer moment se centraren al s. XVIII, ampliant els plantejaments dissenyats a La universidad española... i tractant de diversos aspectes amb investigacions sobre juristes, doctrines, reformes il·lustrades, població escolar (a Valencia i Mèxic) i tipologia de les universitats de l’Antic Règim. El mateix criteri han seguit els seus estudis sobre el s. XIX, amb treballs sobre codificació, depuracions de l’època de Ferran VII, el model universitari liberal comparat amb els casos americans i europeus, i l’anàlisi dels professors de les facultats de dret. Més recentment, i sense abandonar els s. XVI i XIX, les seves investigacions s’han ampliat al s. XX, i ha estudiat els canvis universitaris del nou-cents, l’empenta regeneracionista, l’autonomia universitària dels anys de Silió (polític que la proposà el 1919), l’obra de professors com Rafael Altamira, Eduardo Hinojosa, José María Ots Capdequí, Claudio Sánchez Albornoz i Jaume Vicens i Vives, l’exili universitari del 1939, el primer franquisme i el panorama més recent.
Els estudis i reflexions sobre la metodologia i la nova historiografia han estat un aspecte recurrent en la seva obra, però mai no els ha presentat segregats de la investigació; per a ell, el mètode i la reflexió historiogràfica es demostren amb l’aplicació. Finalment, pel que fa als treballs de síntesi, cal esmentar els fets sobre la codificació espanyola, el dret mexicà o la història de la UV.
Entre la seva bibliografia destaquen, a més: Muerte en España. Política y sociedad entre la peste y el cólera (1972), César Lombroso. Medicina y derecho en la escuela positivista italiana (1975), i Gregorio Mayans y la reforma universitaria (1975), amb J.L. Peset; Bulas, constituciones y documentos de la universidad de Valencia (1977, 2 vol.), amb M.F. Mancebo, J.L. Peset i A. Aguado; Fuero de Ubeda (1979), en col·laboració amb J. Gutiérrez Cuadrado i l’estudi paleogràfic de J. Trenchs i Òdena; La universidad de México y el levantamiento de Hidalgo (1979), amb J.L. Soberanas; Dos ensayos sobre la historia de la propiedad de la tierra (1988, 2a ed.); Carlos IV y la universidad de Salamanca (1983), amb J.L. Peset; Carlos III y la legislación sobre universidades (1988), amb P. Mancebo; “Estudio preliminar”, dins José María Ots Capdequí, Obra dispersa (1992); Las universidades valencianas (1993, 2 vol.), amb M.F. Mancebo, P. García Trobat i M. Martínez Gomis; Cinc segles de la universitat de València (1994), i La ciencia en las universidades (1996), amb S. Albiñana. També cal destacar la coordinació de les obres Bulas, constituciones y estatutos (1999, 2 vol.) i Història de la universitat de València (1999-2000, 3 vol.).
Lectures
- SERRANO, F.: “Mariano Peset”, Ceremonia de investidura de doctores honoris causa, UNAM, Mèxic 2001.