Fou conegut amb el sobrenom de Pròsper Martí. El 1733 ingressà en la Companyia de Jesús i fou rector del col·legi de Monti-sion de Palma i del d’Eivissa. Amb motiu de l’expulsió de la Companyia de la corona espanyola, fou desterrat a Itàlia. Centrà les seves investigacions en la història natural, la geografia i la història d’Eivissa i Formentera. Publicà les obres següents: Memorias históricas y geográficas de Ibiza y Formentera (1798) i Storia naturale dell’isola d’Ibiza.