Vida i obra
Era el fill segon del rei Pere el Cerimoniós i de la reina Elionor de Sicília i, per tant, no semblava destinat a regnar. Es casà amb una pubilla molt rica, la comtessa Maria de Luna (1372), matrimoni del qual només sobrevisqué un fill, Martí, nat cap al 1376. Era de temperament reposat i poc enèrgic, però més negociador que el seu pare i el seu germà Joan I. Els seus contemporanis el conegueren pel motiu de l’Eclesiàstic perquè era molt devot; més tard, el seu caràcter afable i humanitari li ha valgut el sobrenom d’Humà. Heretà del seu pare l’interès pels llibres, especialment pels d’història –segons assenyalà Coll i Alentorn– i, a imitació seva, intentà promoure la redacció d’una crònica, amb la col·laboració de Pere Serra, cardenal de Catània, i de Joan Olesa, escrivà de ració del Regne de Sicília, la qual sembla que se centrà en la seva expedició a l’illa. Tanmateix, si és que fou realment redactada, no s’ha conservat. Introduí també elements historiogràfics en el famós discurs a les Corts de Perpinyà del 1406 i en algunes de les seves lletres.
Lectures
- Coll i Alentorn, M.: “El rei Martí, historiador”, Estudis Romànics, X, Barcelona 1967, p. 217-226.