Ingressà en l’escrivania després del 1327. Ascendint pels seus diversos graus, l’any 1345 fou nomenat secretari, i el 1347 li fou confiat el segell secret. L’any 1354 succeí Francesc de Prohom com a notari tinent els segells, ofici que tot seguit rebé el nom de protonotari. El 1342 fou designat ambaixador per dissuadir el rei de França de prestar ajut al monarca de Mallorca, i l’any següent tornà a ser enviat a la cort francesa en missió reservada. També fou tramès als reis de Navarra (1343) i Castella (1353). Portà el pes burocràtic dels afers derivats de les unions aragonesa i valenciana (1348-53), la guer-
ra amb els genovesos (1353-54) i la llarga guerra del rei Pere de Castella. Creà els processos de corts. És versemblant que fos l’autor de la traducció literal de les Leges Palatine, que el 1337 havien estat promulgades en llatí pel rei de Mallorca. Pere III de Catalunya-Aragó li ho devia encarregar, abans del 1344, com a esborrany per a les seves Ordinacions de la Cort; de fet, en l’original de les Ordinacions apareix lletra de la mà del rei i dels protonotaris Mateu Adrià i Jaume Conesa. Així mateix, cap al final de la seva vida, Pere III li encomanà la traducció al català de les Partidas del rei de Castella, perquè servissin per a la promulgació d’un codi similar. Morí sense haver-la conclòs.
Lectures
- D’ARIENZO, L.: “Gli scrivani della Cancelleria aragonese all’epoca di Pietro il Ceremonioso (1336-1387)”, Studi di Paleografia e Diplomatica, Pàdua 1974, p. 137-198.
- SEVILLANO COLOM, F.: “Mateu Adriá, protonotario de Pedro IV el Ceremonioso”, VIII Congreso de Historia de la Corona de Aragón. II. La Corona de Aragón en el siglo XIV, vol. II, València 1970, p. 103-118.