Vida i obra
Fill de família molt pobra, un notable del seu poble natal, el marquès de Tilière, es feu càrrec de la seva escolarització. S’inicià en la recerca amb Albert Salsas, que més tard li deixà la seva documentació i els seus treballs sobre la història de la Cerdanya. Entre el 1943 i el 1948, es relacionà amb un altre erudit cerdà, mossèn Joan Sarrete. Estudià filologia romànica a la Sorbona, exegesi bíblica i llengües semítiques a l’Institut Catholique de París i a l’École Pratique des Hautes Études a la Sorbona. També fou pensionat a l’escola d’arqueologia de Jerusalem. Ordenat de prevere el 1947, es doctorà en teologia el 1950 i, més tard, en lletres (1970). A partir del 1950, es dedicà a l’estudi, la traducció i l’exegesi dels manuscrits de Qumran tot just acabats de descobrir ( Les Hymnes de Qumran [ Hodayot], 1962). El 1958, començà una carrera professoral, primer a l’Institut Catòlic de Tolosa, on fou professor d’exegesi i de llengües semítiques, i a partir del 1980, fou nomenat director d’estudis a l’École Pratique des Hautes Études a la Sorbona (secció de ciències religioses, càtedra de les religions dels semites orientals). Col·laborà en la traducció de la Bíblia ecumènica, al francès (1975) i al català.
Delcor no descuidà la seva Cerdanya nadiua i mantingué sempre lligams amb els historiadors cerdans i rossellonesos; formà part dels fundadors de Nostra Terra (1936). Fou membre del comitè de redacció de la revista Les Études Roussillonnaises, participà regularment a les Journées Romanes de Saint-Michel-de-Cuxa i en Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa. El 1977, organitzà a Puigcerdà el I Congrés Internacional d’Història de Puigcerdà. La seva obra d’historiador es gairebé tota dedicada a les comarques pirinenques de la Catalunya del Nord, i més especialment, a temes d’història de l’art i d’història religiosa. Entre les seves produccions, s’ha de destacar la col·laboració en el volum setè (Cerdanya i Conflent) de l’obra Catalunya romànica (és autor de l’apartat històric i de 145 notícies i monografies), Les verges romàniques de la Cerdanya i el Conflent en la història i en l’art (1970), que aparegué simultàniament en francès, i una “Bibliografia de Cerdanya”, Urgellia, 2 (1979).
El seu arxiu personal fou llegat a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals, i també la seva biblioteca de textos catalans i els documents que li deixaren els predecessors A. Salsas i J. Sarrete.
Quant a la seva obra, en el camp dels estudis exegètics i semítics, no deixà cap obra de síntesi, si bé publicà una desena de llibres i més de 140 articles. Pel que fa a la seva aportació a la historiografia catalana, cal citar, entre una trentena de publicacions: “Le scriptorium de Ripoll et son rayonnement culturel. Etat de la question”, Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, 5 (1974), “La Romanisation de la Cerdagne” (1974), Cypsela (1976), Estudis històrics sobre la Cerdanya (1977), “Les Cathares en Cerdagne. Une famille d’hérétiques, les Bretos de Berga”, Actes du LIe Congrès de la Fédération Historique du Languedoc Méditerranéen et du Roussillon (1978), “Quelques aspects de l’iconographie de l’ange, dans l’art roman de Catalogne. Les sources écrites et leur interprétation”, Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, 13 (1982), “Les prêtres érudits du Roussillon aux XIX et XXèmes siècles”, Revue d’Histoire de l’Eglise de France, LXXI (1985), “Les ordres mendiants à Puigcerdà”, SASL, 94 (1986), “Le retable de la Mare de Deu de la llet de Jaume Serra, à Palau-de-Cerdagne”, Estudis rossellonesos dedicats a en Pere Ponsich (1987), “Trois monastères du Pays de Berga au Xe et XIe siècles: Sant Sebastià del Sull, Sant Llorenç prop Bagà et Santa Maria de Serrateix”, Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, 19 (1988), Histoire de Palau de Cerdagne (1989), i “L’iconographie des descentes de Croix, en Catalogne, à l’époque romane”, Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, 22 (1991).
Lectures
- CORTADE, E.: “L’Abbé Mathias Delcor (1919-1992)”, Conflent, 180, 1992, p. 3-6.
- GRAU, P.: “Mathias Delcor ou la fidélité aux sources”, Chronique, supplément au Bulletin de littérature ecclésiastique, Institut Catòlic de Tolosa, 1, 1994, p. 17-34, i Les Etudes Roussillonnaises, 16, 1998 p. 193-202.
- PONSICH, P.: “Mathias Delcor (1919-1992)”, Les Etudes Roussillonnaises, 11, 1992, p. 241-244 i Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa 24, 1993, p. 161-162.