Els seus pares, pagesos, es traslladaren a Barcelona cap al 1880. Maties Pallarès es posà a treballar molt aviat i aprengué l’ofici de sastre, que desenvolupà fins a la seva mort. De formació autodidàctica, col·laborà en periòdics i revistes com Catalunya Artística, el Heraldo de Alcañiz, El Eco del Guadalupe i El Ebro (revista publicada a Barcelona).
Com a historiador, els seus estudis se centraren principalment en la història medieval. Publicà el llibre La caja de Valderrobres o Peña de Aznar la Gaya. Noticias históricas de Valderrobres, Fuentespalda, Mezquín, Beceite y Torre del Compte (1905). Fou un actiu membre del Boletín de Historia y Geografía del Bajo Aragón, on publicà treballs en quasi tots els números. També col·laborà en l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans. Una bona part dels seus articles estan escrits en català.
Fou membre del servei d’Investigacions Arqueològiques de l’IEC (1916-25) i mantingué una gran amistat amb Pere Bosch i Gimpera. Participà en el II Congrés Internacional de la Corona d’Aragó. Fou vicepresident del Club Montanyenc i vocal del Centre Excursionista de Catalunya. Com a polític presidí la Unión Aragonesista de Barcelona.