Maxence Pratx

(Perpinyà, 1850 — Perpinyà, 1920)

Historiador i funcionari rossellonès, d’expressió francesa.

Vida i obra

Fou un dels fundadors i membre actiu de la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon (RHAR), on publicà diferents articles. Investigà la toponímia de la Catalunya del Nord: “Écoute s’il pleut. Contribution à l’étude des noms de lieux en Roussillon”, RHAR (1904), completat en La Veu del Canigó (1914); el sistema de regadiu: “Notice historique sur le moulin de Nefiach”, RHAR (1900), editat en format llibre el mateix any; Le régime des eaux en Roussillon (1900); “Aperçu historique sur la propriété des cours d’eau du Roussillon et le Mémoire de Fossa”, Ruscino (1911).

També escriví articles sobre l’Edat Mitjana i en particular sobre la comarca llenguadociana del Fenolledès, regió d’origen de la seva família: “Le château de Caladroer” (1900); “Un lotissement de terres féodales en Roussillon” (1901); “Les origines de Bélestar de la Frontière”(1902); “Notices sur Riunoguès” (1903), tots publicats a la RHAR; “Mégalithes et bornes frontières entre le bas-pays de Fenouillet et le Roussillon”, Congrès archéologique de France, Carcassonne et Perpignan (1906), i “Episodes de la croisade d’Aragon. N’Aligsen de Montesquiu”, SASL (1911).

També és l’autor de la biografia de Charles Renouvier en La Veu del Canigó (1911), i dels generals revolucionaris francesos: “Le général Dagobert”, Ruscino (1912), i “Généraux provisoires de l’armée des Pyrénées-Orientales (1793-1794)”, Ruscino (1913).

L’any 1910, publicà a la SASL la segona part del memorial Mémoire sur la province du Roussillon et le pays de Foix, en particulier sur les objests relatifs à leur administration et aux fonctions des commissaires départis (1778), del subdelegat Poeydavant, edició iniciada al final del s. XIX per Desplanque.

Lectures
  1. Noell, R.: Essai de bibliographie roussillonnaise, 4 vol., Terra Nostra, Prada 1969-83.