Desenvolupament enciclopèdic
Ha estat considerada la crònica catalana no estrictament eclesiàstica més antiga de les conservades. La seva redacció s’emmarca en el procés de descomposició i enviliment del monestir ribagorçà, quan el bisbe Ramon Dalmau de Roda confià el redreçament de l’abadia a un tal Bernat, monjo del monestir de Sant Victorià. D’aquí sorgí una estreta relació entre els cenobis d’Alaó, Ovarra i Taverna i la seu episcopal de Roda, no sols espiritual sinó també cultural. El nou abat Bernat d’Alaó hauria encomanat al monjo Domènec l’organització, la custòdia i la revisió de l’arxiu monàstic i la còpia dels principals documents en un cartoral (1078). Hom creu també en la procedència forana d’aquest monjo, potser de Sant Victorià, com l’abat; això explicaria que el cronista hagués afegit nombroses dades i informacions que només un bon coneixedor dels arxius d’aquests monestirs aragonesos i ribagorçans podia saber. Domènec, a més, agafà tota la tradició llegendària que trobà viva a Alaó, i per això fa descendir el comte Bernat I de Ribagorça de la nissaga carolíngia, i considera el mateix Carlemany l’endegador del repoblament del Sobrarb. A més, Domènec introduí per primera vegada en la historiografia de les terres occidentals l’anomenada “matèria de França”, amb els personatges més destacats de l’èpica carolíngia, que devien ser prou populars en l’ambient creat arran de la conquesta cristiana de Barbastre (1064), i la presència de nombrosos cavallers estrangers, sobretot francesos, alguns dels quals romangueren al país vinculats al comte d’Urgell. La crònica comprèn els fets dels comtes ribagorçans, des de Bernat I (~923-~950) fins a Guillem (†1018), i els bisbes de Pallars, des d’Ató (~939-~956) fins a Eimeric (~977-1017), i es considera que emprà una desapareguda crònica precedent, redactada els darrers anys del pontificat del bisbe Eimeric (†1017). Aquesta crònica conegué una ampliació força més extensa, entre el 1099 i el 1104, amb afegits relatius als comtes de Pallars Borrell (963-994) i Sunyer (963-1011), i també sobre els bisbes de Roda, fins al pontificat de Ponç de Barbastre (1097-1104), i hom la coneix com el Cronicó II d’Alaó o Memoria renovata.
Lectures
- ABADAL I DE VINYALS, R. D’: Catalunya Carolíngia, III. Els comtats de Pallars i Ribagorça, 1ª part,IEC, Barcelona 1955, p. 17-19.
- COLL I ALENTORN, M.: Historiografia,Curial Edicions Catalanes-PAM, Barcelona 1991, p. 42-43.
- PASQUAL, J.: El antiguo obispado de Pallàs,Tremp 1785, ap. 21.