Memoria renovata comitum et episcoporum Ripacurcensium

Crònica escrita per un monjo del monestir d’Alaó al s. XII amb la intenció de corregir i ampliar la precedent Memòria o “crònica” del monjo Domènec, redactada al s. XI (vg. Memòria de Domènec d’Alaó).

Desenvolupament enciclopèdic

Ha arribat a l’actualitat gràcies a una còpia inclosa dins el cartoral d’Alaó. El seu autor, desconegut, havia de ser un personatge coneixedor de diversos arxius pirinencs, ja que esmenta l’acta de l’elecció del bisbe Borrell (1017-26), conservada a l’arxiu catedralici de la Seu d’Urgell, i també del llegendari pallarenc i ribagorçà, present en nombrosos punts del text. Juntament amb el valor de l’obra com a ampliació de les notícies de cròniques precedents, se n’ha assenyalat els comentaris i el to pedant amb què el cronista es refereix a la tasca dels seus predecessors. El nucli principal de la Memoria conté la relació de comtes, des de Bernat de Ribagorça fins a Arnau Mir, del Pallars Jussà (no refereix els del Pallars Sobirà, llevat del primer, Guillem Sunyer), i fins a Guillem Isarn de Ribagorça, tot i que explica com passà el comtat a Navarra i finalment anà a mans de Ramon Berenguer IV de Barcelona, del qual narra les conquestes de Miravet i Siurana. Precisament, la referència al comte de Pallars, Arnau Mir, quan afirma textualment «cuius tempore hec memoria renovata est. Et sunt anni a nativitate Domini MCLIIII», permet datar l’obra. Conté també una relació dels bisbes de Roda, des d’Ató fins a Pere Guillem, mort al setge de Fraga (1134), i, respecte a les cròniques precedents, hi afegeix un bisbe oblidat, Llop Fortuny de Bizcarra (1095-96). Amb posterioritat, aquest nucli principal rebé tres afegits més: el primer conté la continuació dels bisbes de Roda, des del rei Ramir I fins al lleidatà Pere d’Albalat (†1238); en el segon s’omplen buits com la mort de Carlemany, la presa de Barcelona per Almansor, i els òbits de diversos bisbes i comtes urgellesos, a més d’altres d’aragonesos, barcelonins i castellans, fins a arribar al 1131; en tercer lloc, els afegits del 1283 s’hi inclogueren per fer arribar la relació episcopal fins a l’elecció com a bisbe de Lleida de Guillem de Fluvià, ardiaca de Ribagorça.

Lectures
  1. ABADAL I DE VINYALS, R. D’: Catalunya Carolíngia, III. Els comtats de Pallars i Ribagorça, 1ª part,IEC, Barcelona 1955, p. 19-26.
  2. COLL I ALENTORN, M.: Historiografia,Curial Edicions Catalanes-PAM, Barcelona 1991, p. 42-45.
  3. VALLS I TABERNER, F.: “Una antigua relació històrica ribagorçana”, Estudis Universitaris Catalans, XII, Barcelona 1927, p. 458-460.