Desenvolupament enciclopèdic
El projecte, com escriu Pierre Vilar, partí de la insòlita confluència entre la iniciativa de la Junta de Comerç de Barcelona, que volia oferir ferms referents històrics al renaixement econòmic de Catalunya, i un intel·lectual capaç d’advertir en el desenvolupament material i en l’equilibri social la vertadera història d’un poble. L’interès de la Junta de Comerç pels orígens i progressos de l’antic Consolat començà al principi dels anys setanta del s. XVIII, que encarregà a l’advocat Antoni Juglà i Font l’arranjament del seu arxiu amb la intenció de rescatar documents per a la formació d’un compendi històric. La necessitat de completar la investigació amb notícies d’altres fons documentals portà la Junta a posar-se en contacte amb el prevere Josep Farriols i el canonge Jaume Caresmar, dos erudits que treballaven aleshores a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, a fi que posessin les notícies que trobessin a disposició del propòsit establert. Cap al final del 1777, quan el projecte començava a prendre forma, Antoni de Capmany posà en coneixement de la Junta que tenia un treball força avançat sobre els temes econòmics i polítics de la Catalunya medieval i s’oferí per a redactar la narració històrica que perseguia la corporació barcelonina. La Junta no tan sols acceptà la proposta de Capmany, sinó que posà a la seva disposició els resultats de les recerques de Juglà, Farriols i Caresmar.
El primer volum de l’obra aparegué el 1779 i el segon, el 1781. La impressió anà a càrrec del famós tipògraf madrileny Antonio de Sancha, per bé que l’excel·lent paper de marquilla que utilitzà fou enviat des de la Pobla de Claramunt. A més, l’edició comptà amb la col·laboració dels reputats gravadors Antonio Carnicero, Ferran Selma i Pere Pasqual Moles. De totes les despeses se’n feu càrrec la Junta, que hagué de desemborsar per a l’edició uns 70.000 rals, sense incloure-hi la gratificació a l’autor, el qual es queixà amargament per la magresa de la remuneració que se li assignà.
Aquest primer volum, malgrat que fou un fracàs de vendes, fou molt ben rebut pels polítics i pels erudits de l’època, i ha generat moltes lloances fins a l’actualitat. L’entusiasme de Capmany per la temàtica feu que de seguida es plantegés continuar l’obra. El 1785 viatjà a Barcelona per examinar els arxius i encarregar a An-toni Juglà la còpia de diversos documents. Novament amb el suport de la Junta de Comerç, el 1790 sortí el tercer volum i, dos anys més tard, el quart. La factura de les Memorias és impecable, amb excel·lents il·lustracions de Blai Ametller, Lluís Paret i Pere Pasqual Moles. La descripció històrica que Capmany hi fa de l’antic comerç de Barcelona durant l’Edat Mitjana es divideix en tres parts: en la primera, tracta de les navegacions dels barcelonins des del s. xi fins al s. XV, de la seva superioritat sobre altres nacions europees, de la fundació de les drassanes, de les característiques del port, de la marina militar de Catalunya i de les expedicions navals de la Corona d’Aragó; en la segona, de l’extensió del comerç dels catalans en aquella època, de la seva legislació mercantil i de la seva importància industrial i agrícola, i, en la tercera, de l’origen i del progrés de les arts i els oficis a Barcelona i de l’antiguitat i el reglament dels gremis d’artesans, exaltant el gairebé sempre descuidat paper d’aquests treballadors manuals en la fortalesa de l’Estat.
Dues característiques principals distingeixen aquesta obra: la innovació temàtica i l’originalitat metodològica. El mateix Capmany era conscient de la novetat del seu argument, un dels primers tractaments crítics de la història des del punt de vista econòmic. Les Memorias són un exponent de la nova història burgesa, civil o, com es diria avui, social. Les excel·lències de les antigues històries, basades en les gestes de l’ardor bèl·lic i els esdeveniments religiosos, són menystingudes en benefici de fets mesurables, comprovables als ulls de la crítica documental i versemblants als ulls de la raó natural, que col·laboren en el desenvolupament de la civilització i impliquen fermes demostracions a l’hora de valorar el progrés d’una nació. Amb aquesta base, utilitza els mètodes dels il·lustrats per a reivindicar la cultura espanyola davant el menyspreu dels il·lustrats francesos. Des del punt de vista metodològic, la professora Isabel Romà i Ribes ha demostrat la influència de l’il·lustrat italià Ludovico Antonio Muratori (1672 – 1751) –i, particularment, de la seva magna obra, Rerum italicarum scriptores– en les Memorias históricas, per bé que l’obra de Capmany suposa un salt qualitatiu, sobretot pel que fa a la narració. El relat s’allibera de l’opressió dels documents i es converteix en una anàlisi autònoma, encara que inferida de les fonts. Els documents, però, com que continuen essent la principal eina demostrativa, són incorporats a l’obra com a apèndixs i ocupen la totalitat del segon volum i del quart. Els anys 1961-62 se’n publicà una edició moderna en dos volums, amb una escrupolosa revisió de Carme Batlle i nombroses notes d’Emili Giralt.
Lectures
- CARRERA I PUJAL, J.: “Les ‘Memorias históricas’ d’En Capmany”, La Barcelona del segle XVIII, Bosch, Barcelona 1951, vol. II, p. 148-170.
- GENOVÉS, V.: “Una edición erudita del siglo XVIII. Cartas de Capmany relativas a sus ‘Memorias históricas’”, Correo Erudito, I, Madrid 1940, p. 283-288.
- ROMÀ I RIBES, I.: “Influencia de L.A. Muratori en la metodología de Antonio de Capmany”, Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, 3, 1983, p. 383-407.
- — “Muratori y Capmany: de la crítica erudita al análisis histórico”, Pedralbes, 4, 1984, p. 161-183.
- RUBIÓ I ORS, J.: “Nuevos y curiosos datos sacados del Archivo de la Casa Lonja acerca de D. Antonio de Capmany y de Montpalau”, Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, tom III, 1880, p. 102-140.
- SÁNCHEZ MARCOS, F.; PÉREZ LATRE, M.: “El mecenazgo historiográfico de la burguesía barcelonesa: las ‘Memorias históricas’ de Capmany”, a ENCISO RECIO, L.M.: La burguesía española en la Edad Moderna. Actas del Congreso Internacional celebrado en Madrid y Soria los días 16 a 18 de diciembre de 1991, V Centenario Tratado de Tordesillas/Universidad de Valladolid/Fundación duques de Soria, Madrid 1996, vol. I, p. 197-232.