El primer volum correspon a l’obra de J.M. Millàs i Vallicrosa sobre la ciència àrab medieval. Se n’han publicat 53 volums fins el 1999, i inclou els diplomataris de la Catalunya carolíngia, començats per Ramon d’Abadal (1926), i també altres obres importants de la historiografia catalana del s. XX: la de Puig i Cadafalch sobre art romànic, la de Martínez i Ferrando sobre el conestable Pere de Portugal (1936) i la de Ferran Soldevila sobre Pere el Gran (1950), entre d’altres. També s’hi han publicat estudis significatius en el seu moment, com ara el d’Emili Vigo sobre la política catalana del Comitè de Salut pública durant la Revolució Francesa (1956), el de Josep Mascaró i Passarius sobre la història de Mallorca, el d’Enric Moreu-Rey sobre la immigració francesa a Barcelona al s. XVIII (1959), el dels Rebomboris del Pa a Barcelona el 1789 (1963), el de Josep Benet (“Maragall i la Setmana Tràgica”, 1968), el de Gaspar Feliu (“La clerecia catalana durant el Trienni liberal”, 1971), el de Mercè Viladrich sobre la ciència medieval d’origen islàmic (1986), bo i continuant l’edició de la Catalunya carolíngia, d’altres diplomataris (de l’abat Oliba, per exemple, per Eduard Junyent), o completant l’obra d’historiadors ja morts, com el de Pere el Gran de Ferran Soldevila (1995), que s’inicià el 1950, precisament amb el primer volum posterior a la Guerra Civil Espanyola. En general, hi predomina l’edició de documents medievals, l’estudi d’institucions religioses (catedrals i monestirs) i la investigació sobre personatges de l’època, com ara la de Guifré el Pelós, feta per Coll i Alentorn (1953), tot i que no hi manquen estudis significatius d’història contemporània que han estat objecte d’edicions de difusió més àmplia, com el de Josep Benet sobre Joan Maragall.