Vida i obra
Fou deixebla de Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesina ¿Existió un eje Roma-Berlín? (1959), i de Joan Reglà, director de la seva tesi doctoral España en Maragall (1965). L’any 1971 publicà La conformidad con el destino, en Azorín. Fou pionera en els estudis electorals de la Segona República, aplicant-hi el mètode quantitatiu. L’any 1974 publicà un article sobre les eleccions a Girona al novembre del 1932, renovador dels estudis electorals de l’Estat espanyol. Fou fellow del Wilson Center de Washington, visiting schollar de la Universitat de Harvard, professora de la Universitat de Boston i investigadora associada de l’Institut du Temps Présent de París. Els darrers anys, ha estat catedràtica del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, des d’on dirigeix diferents projectes d’investigació relacionats amb les fonts orals de la història. Des del 1996 és presidenta de l’Asociación Internacional de Historia Oral. És fundadora i directora de la revista Historia, Antropología y Fuentes Orales, nom actual de la revista Historia y Fuente Oral, publicada per primera vegada el 1989, que estudia i pretén promoure l’ús de les fonts orals en la reconstrucció de la història. D’entre un extens nombre d’articles i treballs d’investigació, cal destacar: “Estructura Demográfica y Económica en La Escala en 1930-1940”, Estudis (1973); “Un estudio de geografía electoral: la provincia de Gerona en noviembre de 1932”, Revista de Geografía (1974); “Lengua y poder en la Cataluña de los años Trenta”, El Poder en la Sociedad (1986); Atles Electoral de Catalunya durant la Segona República (1986), i Les Majories Invisibles (1995), traduït al castellà l’any 1996. Conjuntament amb Xavier Moreno publicà l’Atlas de la Evolución del Analfabetismo en España de 1887 a 1981 (Premio Nacional d’investigació educativa, 1991).
Pel que fa a Les majories invisibles, una de les obres clau de l’autora, cal dir que és un rigorós estudi que dona la veu als qui mai l’han tinguda i subverteix quasi tot el que s’ha escrit entorn del moviment obrer dels anys trenta i les col·lectivitzacions industrials de la Guerra Civil Espanyola a Catalunya. Els protagonistes entrevistats en el llibre pertanyen a la majoria invisible i són conscients que la història escrita no és la seva. L’analfabetisme, el mite de l’abstenció cenetista, la manca de memòria dels recentment emigrats, l’anarcosindicalisme i el feminisme actuen com una cadena de tòpics que l’habilitat de l’autora va desgranant fins a donar noves interpretacions sobre el passat recent. La virtut de Les majories invisibles és haver establert veritats a partir de les vivències d’aquestes persones que en la història oficial no són més que xifres.
Lectures
- VILANOVA, M.: “El combate, en España, por una historia sin adjetivos con fuentes orales”, Historia y Fuente Oral, 14, 1995, p. 95-116.
- — Les majories invisibles. Explotació fabril, revolució i repressió, Icària, Barcelona 1995.