Michel Zimmermann

(Villefranche-sur-Saône, França, 1937)

Historiador catalanòfil.

Vida i obra

Llicenciat en història per la Universitat de Lió (1959), s’especialitzà en història medieval, concretament en la de Catalunya. Aquest interès per la història catalana, especialment pel període comtal, procedeix dels seus mestres catalanòfils, P. Wolff i P. Bonnassie, amb els quals continuà l’escola d’historiadors de Catalunya, denominada “Escola de Tolosa”. Entre 1967-71 fou ajudant d’història medieval a la Universitat de la Sorbona, a París. L’any 1971 es traslladà a Barcelona, on visqué fins el 1974 i treballà com a becari de la secció científica de la Casa de Velázquez de Madrid, per tal d’ampliar la seva formació en història medieval de Catalunya. A partir del 1983 començà a exercir com a professor ajudant d’història medieval a la Universitat de la Sorbona (París-I) i obtingué la plaça de maître de conférence en la seva especialitat. Paral·lelament treballà també al Centre Nacional de Recerca Científica de París. Es doctorà en història (1992) per la Universitat de Tolosa, amb la tesi Écrire et lire en Catalogne du IXe au XIIe siècle. Un any després, exercí com a professor d’història medieval a la Universitat de Versalles. L’any 1996 ingressà com a membre corresponent a la Secció Historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

La seva activitat investigadora i divulgativa se centra en el període altmedieval a Catalunya. És autor d’uns 30 treballs de temàtica específica catalana, en els quals ha tractat de qüestions referents a historiografia, cronologia, diplomàtica, antroponímia, vocabulari i costums feudals, pensament polític, cultura escrita i estaments socials i religiosos. Sis dels seus treballs són publicats en el volum En els orígens de Catalunya: emancipació política i afirmació cultural (1989), on afirma que la primera Catalunya del període altmedieval és el fruit d’un procés de segregació d’Al-Andalus, amb la integració de cadascun dels comtats catalans en la construcció carolíngia. De les seves publicacions, destaquen també pel seu interès en la historiografia catalana els treballs següents: L’Évêque élu (1971), L’Usage du droit wisigothique en Catalogne du IXe au XIIe siècle: approches d’une signification culturelle (1973), Protocoles et préambules dans les documents catalans du Xe au XIIe siècle: évolution diplomatique et signification spirituelle (1974), La datation des documents catalans du IXe au XIIe siècle. Un itinéraire politique (1981), Orient et Occident dans la chronique de Ramon Muntaner: à propos de l’expédition de Romanie (1985), Catalunya i França meridional a l’entorn de l’any mil (1991), Les sociétés méridionales autour de l’an mil: répertoire des sources et documents commentés (1992), i Histoire de la Catalogne (1997) i La Catalogne (1998), escrits amb la col·laboració de la seva esposa Marie-Claire Zimmermann. Al marge de les seves publicacions, fou un dels promotors i organitzadors del col·loqui internacional “Hug Capet 987-1987. La France de l’an mil”, sobretot durant les sessions de Barcelona, celebrades al juliol del 1987.

Lectures
  1. Memòria de l’Institut d’Estudis Catalans. Curs 1996-1997, IEC, Barcelona 1998, p. 115-116.