Vida i obra
Dedicà tota la seva obra a la història de França. Tonsurat el 1762 pel bisbe de Perpinyà, De Cardevac de Gouy d’Avrincourt, fou rebut a la congregació de Sant Maur, al monestir N.S. de la Daurada, de Tolosa. Fou conegut com a Dom Brial. Promogut als ordes menors de Carcassona el 1767, fou sotsdiaca a la mateixa ciutat l’any següent, i, el 1770, diaca i prevere a Bazàs, Gascunya. Visqué al monestir dels Blancs Mantells de París (1774-90), i després es traslladà a l’abadia de Saint-Germain-des-Prés. Amb l’anada a París, Dom Brial ingressà al món dels historiadors de l’Església francesos. Participà en la redacció i la verificació de treballs engegats per la comunitat parisenca, i preparà una edició de L’art de vérifier les dates. A París es dedicà a l’obra de la seva vida, la continuació del Recueil des historiens de France, iniciat pels historiadors benedictins dom Bouquet, dom Dautine i dom François Clément. Es tracta dels annals de la història del regne de França, dels quals ja s’havien editat 11 volums d’estudis i de documents, dels temps gàl·lics fins al s. XI. El 1774, Brial emprengué la redacció de la història dels reis capetians Felip I, Lluís VI i Lluís VII i de les societats de l’època, que formaren una sèrie, publicada en dos volums (12 i 13) els anys 1784 i 1786.
Brial participà en la creació d’un cartulari, projectat per voluntat del rei Lluís XVI, i en un comitè d’investigació i classificació dels monuments de la història i del dret públic de la monarquia francesa. En el Recueil de l’Académie des inscriptions, nouvelle série, publicà una sèrie d’articles sobre la tasca que realitzà.
L’adveniment de la Revolució Francesa no l’afectà, per tal com era un investigador solitari i laboriós. L’any 1796, l’Institut de France li confià la continuació de la feina iniciada sota l’Antic Règim: la nova acadèmia havia decidit seguir amb el Recueil. Brial prosseguí la tasca de Clément per als anys 1060-1180 i publicà els toms 14, 15 i 16 (1806, 1808, 1814). Al mateix temps començà la investigació dels tres volums següents per al període 1180-1226. El tom 17 correspon als reis Felip II i Lluís VIII. L’estudi ampliat a les regions sotmeses pels capetians (Flandes, Normandia, Lorena, Vermandois, Soissonès, Xampanya, Borgonya) constituí el tom 18. L’autor inserí en aquest volum la crònica de la quarta croada de Geoffroy de Villehardouin. La contribució de Brial en aquesta gran empresa historiogràfica francesa ha passat a ser una referència per a qualsevol investigador francès d’aquella època, per al període 1060-1226. L’obra de recopilació, publicació i anàlisi és indefugible gràcies al rigor i al mètode de l’historiador.
El 1805, Brial fou nomenat membre de l’Institut de France, com a especialista de literatura medieval, i publicà un conjunt d’estudis titulat Notices et extraits des manuscrits de la bibliothèque du roi, en la nova sèrie de les Mémoires de l’Académie: “Notice des lettres à Etienne, abbé de Saint-Euvert d’Orléans, puis de Sainte-Geneviève à Paris et enfin évêque de Tournay”, vol. X, i “Les poésies de Serlon, chanoine de Bayeux au XII siècle”, vol. II. També col·laborà en els volums 13 a 16 de la Histoire littéraire de la France, començada pel benedictí Dom Rivet.
Els treballs de Dom Brial foren considerats profunds i sagaços, tant pels crítics coetanis com pels posteriors. Gràcies a una instrucció literària molt àmplia especialment consagrada a la història de França, gràcies també a una salut sòlida i un aïllament estudiós i protegit, Brial es lliurà amb fervor a la seva dedicació fins a l’edat de vuitanta-un anys. Gairebé oblidat de tothom, treballà encara en el volum 19 del Recueil, que no veié editat.
L’any 1826 fundà unes escoles gratuïtes per als nens i les nenes de Baixàs –el poble del seu pare, Ignasi Brial– i de Pià –el poble de la seva mare, Teresa Roig–, amb la condició que hi fos obligatòria la llengua francesa.
De la seva bibliografia també destaquen Notice relative à la découverte d’un tombeau à l’abbaye de Saint-Denis qu’on croit être celui du roi Pépin (1818) i Éloge historique de P. Daniel Labat (1803). A més edità les Oeuvres posthumes del pare Labérthonie (1810-11), en dos volums.
Lectures
- “Notice sur Dom Brial”, Recueil des historiens de France, Revue Encyclopédique, t. XIX, París 1828.