Estudià batxillerat al col·legi Sant Alfons, de Palma, filosofia i lletres a l’Estudi General Lul·lià i s’especialitzà en història a la Universitat de València, on es llicencià el 1957. Doctorat per la Universitat de Barcelona (1972), exercí l’ensenyament en diversos centres de Palma i de la Part Forana de Mallorca. Entre el 1973 i el 1978 fou professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB, a Palma. Membre del Patronat d’Estudis Universitaris per a la creació d’una universitat en aquesta ciutat, des del 1978 és professor de la Universitat de les Illes Balears. El 1984 assolí la categoria de catedràtic. Ha estat director del Departament d’Història Moderna i Contemporània (1975-78) i del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts (1986-88, i de forma interina, el 1998). Ha estat president de la Societat Arqueològica Lul·liana (1988-93). La seva obra, en especial, 1936 en Mallorca (1982) i Sicut oculi. Un tiempo pasado que no fue mejor (1992), ha esdevingut fonamental per al coneixement de la Guerra Civil Espanyola i del primer franquisme a Mallorca. La seva tasca com a docent ha exercit una gran influència en la formació dels especialistes en història contemporània sorgits de la Universitat de les Illes Balears. També ha publicat nombrosos articles al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, Mayurqa i Société Arqueologique de Montpeller, entre d’altres.
Com a polític, ocupà el càrrec de tinent de batlle de cultura de l’Ajuntament de Palma (1974-78), des d’on aconseguí l’adquisició del palau Solleric, la creació del Museu d’Història de Palma, al Castell de Bellver, i el trasllat de les despulles dels escriptors Gabriel Alomar i Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Fou elegit diputat per Unió de Centre Democràtic (UCD) a les eleccions del 1977 i del 1979. A les corts constituents, fou membre de la Diputació Permanent, i a la primera legislatura fou president de la Comissió d’Universitats, Investigació i Cultura. També fou primer secretari de l’Assemblea de Parlamentaris de les Illes Balears (1977-78) i conseller d’Interior de les Illes Balears durant la preautonomia (1978-79). Altres càrrecs que ocupà foren els de secretari general del Partit Liberal a Balears (1976-77), president de la UCD de Mallorca (1978-79) i president del Partit Liberal de Balears (1983-84). Posteriorment, s’incorporà a Unió Mallorquina (UM).
Altres obres que cal destacar són: Repercusiones de la Revolución de 1868 en Mallorca (1980, tesi doctoral), Aspectos del siglo XIX en Mallorca y Menorca (1981), Cartas de Vicente de la Fuente a José María Quadrado (1981), Política autonòmica de la Segona República (1981), Bernat Nadal i Crespí. Un bisbe solleric que fou diputat a les Corts de Cadis (1986), Responsabilidades políticas e incautación de bienes. Secuelas del desembarco de Bayo en Son Servera (1995) i Entre el desconhort i el desencís: el llarg camí de recobrament de la Universitat furtada (2000).