Fou l’introductor de la ràdio i el radar a Mallorca. El 1916 començà a construir receptors de galena, amb els quals es podien escoltar emissions radiotelegràfiques de Londres i París. El 1922 realitzà la primera ràdio de làmpades, i el 1926 obtingué la llicència de radioaficionat. Tres anys més tard muntà diferents emissores de ràdio destinades a centres oficials de Mallorca, i el 1943 feu conèixer la tècnica del radar a l’aeroport de Son Sant Joan. Fabricà telescopis, generadors, estabilitzadors trifàsics i diferents ginys d’electromecànica aplicada. A Palma, fou professor de física del Col·legi Newton (1930-37) i de l’Escola de Comerç (1932-36) i ensenyà electrònica i electricitat a l’Escola de Treball (1952-66) i l’Institut Politècnic (1971-78). En aquest darrer centre instal·là un museu historicodidàctic d’electrònica. Pel que fa a l’interès historiogràfic de la seva tasca, elaborà un estudi sobre la història de la ràdio a Mallorca: La radio en Mallorca (25 años de historia) (1979). També és l’autor d’El Castillo de San Felipe (1974).