Dirigent d’Estat Català durant la dictadura primoriverista, passà al Bloc Obrer i Camperol (1930) i, en plena guerra civil, al PSUC i a la UGT catalana (de la qual fou secretari general). Exiliat el 1939, s’establí a Mèxic, on continuà la seva activitat política (formà part del Consell Nacional Català i promogué el Partit Socialista Català) i fundà un centre de documentació (Instituto Panamericano de Documentación) i l’editorial Compañía General Editora. Fou premiat nombroses vegades als Jocs Florals de l’exili per diferents estudis històrics, com Francesc Macià i els catalans d’Amèrica (1950), Visió general de Catalunya (1951), Els darrers setanta anys de domini espanyol a Catalunya (1957), El moviment obrer de Catalunya (1958), Josep Puig i Cadafalch i l’estatut d’autonomia del 1919 (1963), i d’altres. Retornà a Catalunya el 1965, on publicà La Generalitat de Catalunya a l’exili (1977) –segurament el seu estudi més important i polèmic– i L’evolució del pensament polític català 1923-1939 (1982). Deixà unes Memòries inèdites de cinc volums.