Nascut en el si d’una família pagesa, el 1934 ingressà als cursos de magisteri a l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya on estudià amb beca fins que s’incorporà a la seva lleva en esclatar la Guerra Civil Espanyola, on participà com a milicià de cultura. Després de la guerra fou depurat (1940), i es veié obligat a deixar l’ensenyament. Malgrat tot, amplià els estudis i es llicencià en història antiga el 1942. Aquest mateix any, a Montblanc, obrí una acadèmia on s’impartien classes de comerç, idiomes i primer i segon ensenyament. Però el 1943 fou denunciat per motius polítics i hagué de tancar el centre (expedient que es resolgué favorablement, i sense efectes posteriors, aquell mateix any). Prosseguí els estudis fins a obtenir el grau de doctor en història medieval (1954). Exercí com a professor de llatí, primer com a interí a l’institut Ramon Muntaner de Figueres (des del 1944), prosseguí a Girona –al mateix temps que impartia classes d’epigrafia a la UB–, fins que aconseguí la càtedra de grec a l’institut d’ensenyament mitjà de Múrcia (1961), compaginant-ho amb classes de prehistòria i etnologia a la universitat de la mateixa localitat. D’allà passà a l’institut de Girona i, finalment, al de Blanes, del qual fou director.
Des del 1943 es vinculà a la Biblioteca del Castell de Peralada, de les edicions de la qual fou director i autor al mateix temps. S’ocupà, des del 1949, de la tasca d’ordenació, classificació i recuperació de documents per a l’arxiu (com ara el retorn dels pergamins i manuscrits del convent del Carme, que es trobaven en el domicili dels marquesos de la Torre a Mallorca, o d’altres pertanyents al mateix municipi).
Gairebé totes les seves monografies, publicades a les “Ediciones de la Biblioteca del Palacio de Peralada”, versen sobre temes empordanesos, peraladencs o reculls bibliogràfics i documentals dels fons de la biblioteca i de l’arxiu: El monasterio de Santa Maria de Vilabertrán (1949); Colección Documental y Bibliográfica dedicada a las fiestas commemorativas del quinto Centenario de los Reyes Católicos (1951), amb motiu de l’exposició organitzada pels Amics dels Museus al Saló del Tinell de Barcelona; Exposición de Libros-Documentos-Grabados de Arte e Historia militar de los siglos XV al XX, dedicada a las fuerzas del ejército de guarnición de Figueras (1951), amb motiu de l’exposició organitzada per l’Ajuntament de Figueres; El Ampurdán en la Guerra de la Independencia (1951); Peralada (1952); El Convento del Carmen de Peralada (1953), il·lustrat amb dibuixos dels figuerencs Ramon Reig i Joaquim Bech de Careda; Exposición de libros y grabados de arte e historia militar y de documentos del período de la Guerra de la Independencia de la Biblioteca del Palacio de Peralada (1954), i El Sepulcre de Peralada (1955). Una altra de les tasques que dugué a terme fou l’ordenació de la secció numismàtica del museu amb la publicació del Museo Palacio Peralada. Monetario (1957); la monografia Peralada, condado, villa, palacio (1959), amb il·lustracions de Ramon Reig, ha estat l’obra de referència obligada per a la vila. També escriví Una colección de documentos inéditos sobre el dominio napoleónico en las comarcas del nordeste de Cataluña (1960); la seva tesi doctoral, Gerona-Estambul. Viaje de estudios organizado por la cátedra de griego del Instituto de Gerona, curso 1965-66 (1966), i Els remences dins el quadre de la pagesia catalana fins el segle XV (1971-73), de la qual aparegué primerament el segon volum, corresponent als annexos documentals, mentre que el primer, pòstum, deu l’existència a la revisió de Santiago Sobrequés.
Col·laborà, entre altres, en publicacions periòdiques com Canigó, la Revista de Gerona, els Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, els Annals de l’Institut d’Estudis Gironins i el Boletín de la Real Academia de Buenas Letras. També desplegà una intensa activitat com a conferenciant i ponent a congressos sobre temes d’història empordanesa, de la Catalunya del Nord, de numismàtica i de cultura clàssica.
Dissortadament la mort el sorprengué a seixanta-dos anys, moment en què tenia embastats molts projectes, com ara l’edició de 42 cartes manuscrites sobre Las misiones de los jesuitas del N.O. de Méjico y California hasta el año de 1745 o Els materials de la necròpolis post-hallstàtica de Peralada, en col·laboració amb Miquel Oliva i Prat.