Vida i obra
Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València, on es llicencià el 1942, i obtingué el doctorat a la Universitat de Madrid el 1946 amb la tesi Las fronteras y castillos fronterizos del Reino de Valencia en el siglo XIII, dirigida pel professor Antonio de la Torre y del Cerro (publicada parcialment en diversos treballs). Fou successivament professor ajudant, auxiliar i encarregat de curs de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UV des del 1943 fins al 1947, per a esdevenir des d’aquest últim any, mitjançant oposició, professor adjunt de prehistòria i història antiga i medieval i història general de la cultura de la mateixa universitat. Durant aquest període col·laborà amb l’Escuela de Estudios Medievales i la Institució Alfons el Magnànim de València, sota el magisteri d’Alfonso García-Gallo, i amb la revista Saitabi. Des del 1950 simultaniejà el seu càrrec a la universitat amb la docència de geografia i història a l’Institut Laboral d’Alzira. El 1956 es traslladà a la Universitat Laboral de Tarragona com a catedràtic de geografia i història, la qual cosa significà un veritable tombant en la seva trajectòria professional i intel·lectual, ja que el posà en contacte amb l’ambient cultural català i amb altres corrents historiogràfics. Així, per exemple, tingué l’oportunitat de col·laborar amb els professors Emilio Sáez i Jaume Vicens i Vives i de ser membre de la redacció de l’Anuario de Estudios Medievales i de l’Índice Histórico Español. El 1967 aconseguí la plaça de professor agregat d’història medieval a la UB, i finalment, culminà la seva carrera el 1971 amb la consecució de la plaça de catedràtic d’història medieval universal i d’Espanya de la Universitat de Granada, on fundà i dirigí la revista Cuadernos de Estudios Medievales. Fou director corresponent a Barcelona del Centro de Cultura Valenciana i membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics de l’IEC.
Forma part de la nova generació de medievalistes valencians que encetaren la seva carrera després de la Guerra Civil Espanyola i que representaren una certa ruptura, per la seva orientació “perifèrica” i el seu rigor en el tractament de la documentació, amb allò que es pot anomenar la historiografia oficial del moment i la seva visió “castellanitzada” de la història d’Espanya. El seu itinerari investigador pot resumir-se en un progressiu i doble desplaçament de les problemàtiques històriques que orientaren la seva recerca. Un desplaçament en primer lloc temàtic, des de la més convencional i tradicional història política i del dret fins a la història econòmica i social, al caire de les tendències historiogràfiques europees; i en segon lloc, geogràfic, des de l’estricte àmbit valencià al més ampli espai peninsular hispànic. En aquest sentit, i al marge d’alguns treballs que contribuïren a legitimar les directrius ideològiques del règim (com ara els seus articles sobre la «forja de la unidad hispana»), la seva tasca científica pot qualificar-se, sens dubte, d’extraordinària, tant per la seva quantitat, riquesa i varietat com per la novetat d’algunes de les temàtiques abordades, en un període, la més immediata postguerra, caracteritzat per un absolut marasme de la historiografia medieval catalana i espanyola. Així, com a aportacions més significatives i de més transcendència cal mencionar, per una banda, els seus treballs sobre la configuració i organització del territori i la repoblació del País Valencià i, per l’altra, els seus pioners i renovadors estudis sobre la manufactura tèxtil, el comerç i les institucions mercantils baixmedievals de la Corona d’Aragó i de Castella, que han esdevingut ja, si més no alguns d’aquests, obres clàssiques d’obligada referència per al medievalisme espanyol. Fins i tot participà en la seva maduresa als seminaris de l’Istituto di Storia Economica Francesco di Marco Datini de Prato (Itàlia), un dels més prestigiosos d’Europa. També treballà amb rigor, al costat de la sempre present història política, aspectes com ara els mudèjars valencians, l’extracció de sal i ferro, la legislació foral valenciana i l’activitat ramadera. Finalment, cal assenyalar que obtingué el premi Menéndez Pelayo del Consejo Superior de Investigaciones Científicas el 1948 pel seu treball Las Cartas Pueblas del Reino de Valencia (siglos XIII-XVIII), publicat pòstumament el 1989, guardó que aconseguí de nou el 1966 amb El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV), també publicat pòstumament el 1981.
De la seva bibliografia sobresurten: Estudio de las ordenanzas gremiales valencianas (premi dels Jocs Florals Lo Rat-Penat, València 1948, inèdit); Jaime I el Conquistador y Valencia (premi dels Jocs Florals Lo Rat-Penat, València 1950, inèdit); “Precedentes de la Reconquista valenciana”, Estudios Medievales, I; Precedentes de la Reconquista valenciana (1953); Ordenanzas gremiales de los carpinteros valencianos (1954, inèdit); Juventud de Fernando el Católico (1452-1474). Colección diplomática valentina (premi San Isidoro del Colegio Oficial de Doctores y Licenciados de Valencia, València 1961, inèdit); Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglos XIII y XIV) (1968, 1a ed., i 1976, 2a ed.); “La feria de Cervera y sus privilegios (siglo XIV)”, Martínez Ferrando. Archivero. Miscelánea de Estudios dedicados a su memoria (1968); Estudio histórico-geográfico sobre la Acequia Real del Júcar (1979); El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Introducción, texto y vocabulario (1981); Las cartas pueblas del reino de Valencia. Contribución al estudio de la repoblación valenciana (1989, revisió i presentació a càrrec de M.D. Pérez Pérez); Las aduanas castellanas en la Edad Media (inèdit); Asalto a la morería de Valencia en 1455 (inèdit), i La frontera meridional del Reino de Valencia (inèdit).
Lectures
- ANTELO IGLESIAS, A.: Miguel Gual Camarena. Profesor agregado de historia medieval, AEM, 6, 1969, p. 810-814; Cuadernos de Historia Económica de Cataluña, VI, 1971, p. 244.
- d. a.: “Miguel Gual Camarena (1916-1974). In memoriam”, Cuadernos de Estudios Medievales, II-III, 1974-75, p. IX-XV.
- FURIÓ, A.: “De la autarquía al intercambio: la Historia Medieval valenciana entre 1939 y 1989”, Hispania, L/2, 175, 1990, p. 903-920.
- GUINOT RODRÍGUEZ, E.: “La historiografia medieval valenciana en temps imperials”, Saitabi, 47, 1997, p. 119-152.
- PÉREZ FERNÁNDEZ-FIGARES, J.: “Miguel Gual Camarena, Catedrático de Historia Medieval de la Universidad de Granada”, Cuadernos de Estudios Medievales, I, 1973, p. 155-159.
- RIU, M.: “Miguel Gual Camarena (1916-1974) y la historia del reino de Valencia”, Índice Histórico Español, XX-72, 1975, p. XI-XVII.
- SÁEZ, E.: Miguel Gual Camarena (1916-1974), AEM, 9, 1974-79, p. 11-14.
- SALRACH, J.M.: “Miguel Gual Camarena (1916-1974). Trajectòria historiogràfica d’un medievalista valencià”, Canigó, 384, 1975, p. 13; Almanaque de Las Provincias, XCV, 1975, p. 434.
- SANTAMARIA, À.: “Miguel Gual Camarena (1916-1974)”, Anuario de Historia del Derecho Español, 46, 1975, p. 765-773.
- SOBREQUÉS I CALLICÓ, J.: “Miguel Gual y la historia económica social de la Edad Media hispana”, Índice Histórico Español, XX-72, 1975, p. XVII-XXVII.