Doctor en dret per la Universitat de Perpinyà (1754) i alumne d’Antoni Coma, ocupà la plaça de catedràtic de dret a la mateixa universitat durant la primera meitat del s. xviii i, posteriorment, la de vicecatedràtic (1757). Fou advocat dels bisbes i els intendents, dels fiscals i la noblesa; professor de mèrit amb lligams en tots els col·legis d’advocats del regne francès, esdevingué rector l’any 1770 i substitut del fiscal general del Consell Sobirà del Rosselló el 1779. Arran de la Revolució Francesa (1789) i de les lleis de prestació de jurament a la constitució pels funcionaris (1791), dimití la seva càtedra, tot i que els seus col·legues el convenceren de no fer-ho. Jaume refusà, poc després, un dels tres càrrecs de jutge civil dins la nova administració republicana.
La seva producció pel que fa a temes relacionats amb el dret és bastant prolífica. Entre els seus treballs d’història del dret més directament relacionats amb la historiografia, sobresurten els següents: Traité des cas prévôtaux ou présidiaux, suivant l’ordonnace criminelle de 1670 et la déclaration du roi du 5 février; Traité des successions légitimes, régulières et irrégulières, suivant les lois et ordonnances du royaume et le droit municipal du Roussillon, conférés avec le droit romain; Recueil manuscrit d’arrêts du Conseil Souverain de Roussillon; Recueil de différents traités de paix et conventions ou accords intéressants pour la province de Roussillon, i Règles pour connaître la valeur des vieilles espèces de monnaie qui ont cours dans la province de Roussillon. A més de moltes obres de caràcter religiós (reculls de pregàries, goigs, martirologis, etc.), deixà també unes Mémoires manuscrites que F. Torreilles edità el 1894.