Fou catedràtic de retòrica del Seminari Conciliar de Sant Pere (1835), professor d’humanitats de l’Institut Balear (1836-40 i 1842-52) i professor de teologia i retòrica a la Universitat Literària Balear (1840-42). El 1852 aconseguí plaça com a canonge a Sogorb, on romangué fins a la seva mort. Pel que fa a la seva tasca com a investigador, col·laborà amb Joaquim Maria Bover en l’edició de la Historia general del Reino de Mallorca (1840-41). El 1844 fou vocal de la Diputació Arqueològica de les Illes Balears. Elaborà diferents opuscles manuscrits i sermons. Publicà, entre d’altres, Compendio del arte de hablar y componer en prosa y verso y tratado del romanticismo y clasicismo (1837), que inclou un resum de literatura catalana, Noticias del país relativas a la nueva Universidad Literaria Balear (1841) i Tablas cronológicas de los emperadores de Roma (1841).