Vida i obra
La seva família formava part de la petita aristocràcia mallorquina d’origen rural. Durant el cop d’estat del 1936 tenia la graduació de tinent coronel, i mantingué aquesta graduació fins a la seva mort, fet que ha motivat especulacions, ja que fou un militar del bàndol guanyador, franquista sense fissures. La immobilitat en l’escalafó no s’explica per qüestions polítiques, sinó per d’altres més personals com la seva vida sentimental, sense que això l’impedís de formar una família nombrosa amb tretze fills. Fou membre corresponent de la RAH i de la Sociedad Geográfica Nacional.
S’especialitzà en la història militar de la conquesta de Mallorca i en la posició estratègica d’aquest regne en la Mediterrània medieval i moderna. Per la seva condició de militar, veia les Illes Balears des d’un punt de vista estratègic i no sols descriví el paper representat en les etapes medieval i moderna, sinó que es demanà quin era el pes estratègic de les Illes el 1931. Segons ell, podien ser objectiu militar dels francesos per assegurar-se la comunicació amb Argèlia; dels italians, que cercaven una sortida cap a l’Atlàntic, i dels britànics i la seva tradició d’ocupar illes mediterrànies. En aquest sentit, la interrogació històrica esdevé contemporània.
El gruix de la seva obra historiogràfica està dedicat a la història militar i més concretament a la història de l’artilleria, arma de la qual era oficial. Tota la seva obra és en castellà, excepte Conquista de Mallorca pel rei En Jaume I, el número 5 de l’emblemàtica col·lecció que inaugurà la tasca editorial de la família Moll. Encara que l’obra fou publicada el 1934, en realitat era un encàrrec de Mn. Alcover Sureda com a president del comitè organitzador dels actes del VII Centenari de la conquesta de Mallorca (1929). En aquesta obra combinà el treball documental i el treball de camp; no només se serví de les cròniques de la conquesta, fins i tot les musulmanes, sinó també de la tècnica musulmana de construcció de fortificacions, que ja havia analitzat a Còrdova i Alcalà de Guadaira i de les seves experiències topogràfiques prèvies. El seu llibret anà acompanyat de croquis topogràfics que feren més entenedora la redacció; de fet, la novetat de l’obra fou l’estudi topograficomilitar, amb explicitació dels defectes que veia en el setge. En la resta, segueix la interpretació de l’època que contraposava uns musulmans carregats de luxe gràcies a la pirateria i el rei en Jaume, un governant amb un gran sentit pràctic, com mostren els privilegis i franqueses atorgats. El seu estudi s’endinsà més enllà del s. XIII i donà notícia sobre la configuració de la classe noble a l’illa i dels problemes socials al final de la Baixa Edat Mitjana. Així, considerà que la noblesa mallorquina es formà, a més dels orígens de sang, per les concessions reials a mercaders enriquits i per les unions matrimonials entre aquests i la vella aristocràcia.
És interessant, per la posició social i els orígens del nostre autor, la seva interpretació de la revolta forana del 1451, explicada per raons ètniques: segons el seu parer, els pagesos revoltats eren majoritàriament descendents dels musulmans, mentre que els ciutadans eren fills de catalans i italians. La idea que la pagesia mallorquina descendia directament dels avantpassats musulmans no era nova, ja l’havia formulada, el 1893, Àlvar Campaner i Fuertes i també n’era partícip un coetani de Ribas, l’historiador Elvir Sans i Rosselló.
També resulta molt interessant la seva incursió en el món rural de Mallorca dels s. XVIII i XIX, en El habitat rural en la isla de Mallorca a fines del siglo XVIII y en la actualidad, tema que el preocupava especialment per l’ambient familiar, però que encara no era gens habitual en la historiografia. De fet, publicà l’obra a Madrid com un estudi geogràfic el mateix any en què les Corts republicanes aprovaren la Llei de bases de la reforma agrària; el vessant d’actualitat que sabé trobar en el tema tractat el distingí de qualsevol dels seus contemporanis. Tot i la delimitació cronològica del títol, fou capaç d’establir una gènesi de la ruralia mallorquina. Ell concebé aquest tema com un problema que feia necessària una llei de reforma agrària. Des d’aquest punt de vista, s’endinsà fins al s. XVI per cercar la causa de la misèria i la fam dels mallorquins; i la trobà en la desfeta del comerç mediterrani al s. XVI i la intensificació de les activitats de pirateria. Així, enllaçà amb el que havia estat el seu tema: l’estratègia, la defensa i l’artilleria. A més, no es limità a una anàlisi de les causes exògenes, sinó que examinà històricament el procés d’endeutament fiscal de la població a partir dels censals ja tractats per Josep M. Quadrado. A mesura que arribà al s. XIX combinà les innovacions tècniques i del transport, les parcel·lacions, la desvinculació, la contribució territorial i la banca per a dibuixar una Mallorca rural tan perfecta, on fins i tot hi havia fàbriques, i on la reforma agrària era del tot innecessària.
Entre les seves obres destaquen: Es Capità Toni, Teniente General de Marina (1919), La artillería mallorquina en los siglos XIV al XVIII (1922), La confraternidad de Santa Bárbara de los artilleros en la Ciudad de Mallorca. Siglo XVII (1925), Las fábricas de artillería en Mallorca durante la Guerra de la Independencia (1929), La nobleza mallorquina en la Orden de Malta (1929), El mariscal de campo de Artillería Ruiz de Porras (1930), Importancia estratégica de Las Mallorcas durante la Edad Media (1931), Torres de Atalaya y milicias populares de Mallorca. Siglos XVI-XVIII (1931), El hábitat rural en la isla de Mallorca a fines del siglo XVIII y en la actualidad (1932) i La conquista de Mallorca pel rei En Jaume I. Estudi tècnic militar (1934). Gairebé la majoria de les seves obres, quaderns d’una cinquantena de planes, foren primer conferències pronunciades a Mallorca, o a Madrid, i estan dipositades a la Biblioteca Bartomeu March de Palma. Existeix un petit fons personal en mans d’una de les seves filles.
Lectures
- FULLANA, P.; PEÑARRUBIA, I.; QUINTANA, A.: Els historiadors i l’esdevenir polític d’un segle a Mallorca (1839-1939), PAM, Barcelona 1996 (“Biblioteca Serra d’Or”, 172).