Obtingué el títol de bibliotecària l’any 1956, amb el qual exercí a la Universitat de Barcelona entre els anys 1970-86. Fou cap del servei d’informació bibliogràfica de la biblioteca general. L’any 1983 es llicencià en filologia catalana per la mateixa universitat, en la qual continuà estudiant, fins a diplomar-se l’any 1987 en biblioteconomia i documentació. Des del 1986 és cap de la Cartoteca de Catalunya, de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i professora de tercer cicle del Departament de Geografia Humana de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1990 ingressà al cos d’arxivers de la Generalitat de Catalunya, com a directora de la Cartoteca i, des d’aquesta institució, s’ha interessat plenament per la cartografia històrica, eix central de la seva recerca i activitat divulgadora. Actualment, és sòcia numerària de la Societat Catalana de Geografia, societat filial de l’IEC i forma part de diverses associacions internacionals de cartografia; és membre de l’Advisory Council d’IMCOS, corresponsal per Catalunya i les Balears del Grupo de Cartotecarios del Liber i col·laboradora per Espanya de Bibliographia Cartographica.
De la seva producció bibliogràfica en destaquen els estudis cartogràfics d’èpoques pretèrites, excel·lents fonts de consulta de gran interès historiogràfic per als estudiosos de la història de Catalunya i de Barcelona. La història de la cartografia catalana, sobretot la de l’època moderna, és una de les disciplines més ben estudiades per l’autora, tal com ho constaten algunes de les seves publicacions: Bibliografía geográfica de la ciudad de Barcelona (1973-78), Atlas de Barcelona. Siglos XVI-XX (1982), Barcelona vista pels viatgers del segle XVIII (1982), L’aportació de Lluís Solé Sabarís en el camp de la bibliografia i la cartografia (1985), El catàleg de l’exposició “Cartografia de Catalunya dels segles XVII i XVIII” (1986), La imatge de Catalunya a través de la cartografia: segles XVII i XVIII (1991), L’evolució de la cartografia de Catalunya durant els segles XVII i XVIII (1991), La cartografia de les ciutats catalanes: 1563-1800 (1992), Albert Barella i Miró. In memoriam (1992), Tractament del territori andorrà dins de la cartografia de Catalunya i de la serralada pirinenca (1999), Guerra i cartografia a Catalunya als segles XVII-XX (2000) i Els mapes del territori de Catalunya durant dos-cents anys, 1600-1800 (2001). Altres publicacions seves analitzen la cartografia en un marc més ampli, europeu en Antoon van den Wijngaerde, pintor de ciutats i de fets d’armes a l’Europa del Cinc-cents. Cartobibliografia raonada dels dibuixos i gravats, i assaig de reconstrucció documental de l’obra pictòrica (1998) i llatinoamericà en Exposició cartogràfica iberoamericana (1998). Bona part d’aquests estudis són articles publicats en la Revista Catalana de Geografia i en Treballs de la Societat Catalana de Geografia, a través de les quals l’autora ha divulgat molts dels seus estudis.