Desenvolupament enciclopèdic
La Llei de museus de 2 de novembre de 1990 constituí el mNACTEC com a entitat autònoma i el declarà museu nacional. Entre els assessors del Museu hi ha historiadors com Santiago Riera i Tuèbols, Jordi Maluquer de Motes i Jordi Nadal i Oller. Eusebi Casanellas i Rahola n’ha estat el director des de la seva inauguració. Casanellas és enginyer industrial i estudià també ciències socials i medi ambient a la Universitat d’Indiana. Entre el 1997 i el 1999 fou vicepresident de The International Conference for the Conservation of Industrial Heritage (TICCIH) i n’és el seu president des de l’any 2000. Amb relació al mNACTEC ha escrit, entre d’altres articles: “L’aportació dels museus de ciència i tècnica a la museologia”, Terme (1996), i “El museu sistema: El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya”, L’Avenç (1994).
La primera ordre de creació del Museu data de l’any 1937, i fou un projecte de la Generalitat republicana interromput per la irrupció de la guerra civil. Un cop acabada la dictadura franquista, l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya recuperà la idea i, l’any 1980, constituí l’Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica. La Generalitat de Catalunya n’assumí el projecte i, l’any 1983, adquirí la fàbrica Aymerich, Amat i Jover de Terrassa (un antic vapor llaner) per instal·lar-hi el museu. Els centres que constitueixen el sistema del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya són: el Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera, la Serradora d’Àneu, el Museu Molí Paperer de Capellades, el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, el Museu del Suro de Palafrugell, el Museu de les Mines de Cercs, el Museu de l’Estampació de Premià de Mar, la Farinera de Castelló d’Empúries, el Museu de la Colònia Vidal de Puig-reig, el Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, la Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret i el Museu dels Trens Històrics de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Els objectius d’aquesta xarxa són la preservació del patrimoni industrial i l’explicació del procés d’industrialització catalana. El primer objectiu es realitza a través de la vertebració de la museologia científica i tècnica a Catalunya i també del desenvolupament de l’arqueologia industrial, i el segon, fomentant la comprensió del canvi tecnològic, dels moviments migratoris, de l’organització social, de l’organització i la transformació de l’espai, dels canvis culturals i de la interrelació entre la indústria i el paisatge.
A Catalunya, durant la dècada del 1980, el moviment de la museografia industrial tingué com a fites cabdals l’edició del llibre de Josep Corredor-Matheos i Josep Maria Montaner: Arquitectura industrial en Catalunya de 1732 a 1929 (1984) i la celebració de l’exposició “Catalunya, la fàbrica d’Espanya” a l’antic mercat del Born l’any 1985, els autors de la qual foren Jordi Nadal i Jordi Maluquer. En aquell moment, l’exposició fou considerada una contribució decisiva per a l’endegament definitiu del mNACTEC, tal com s’explicità en el seu catàleg i també en l’article que li dedicaren en la revista L’Avenç (85, 1985).
Des del punt de vista historiogràfic, la filosofia del mNACTEC s’ha forjat a partir dels elements que caracteritzen part de la museografia des de mitjan s. XX: la dedicació a la història industrial i la recuperació dels llocs productius. Les innovacions tècniques produïdes després de la Segona Guerra Mundial –amb la consegüent existència d’una tecnologia a partir d’aleshores obsoleta–, i els canvis en les formes de treball i en els edificis provocaren, des de la dècada del 1960, la valoració d’objectes tècnics i d’edificis històrics i també un nou interès per preservar i conservar els testimonis materials de la societat contemporània. D’aquest moviment, els anys cinquanta i seixanta, nasqueren els primers museus que recuperaren in situ els espais del món del treball i de la vida quotidiana, com ara el Museu Molí Paperer de Capellades, inaugurat l’any 1965. El mNACTEC recull també la tradició dels museus a l’aire lliure i els centres d’interpretació, desenvolupats pels canadencs a la dècada del 1950, i la tradició de la ciència de la didàctica. Així, en el mNACTEC, els edificis, els elements museogràfics que l’integren i l’espai on aquests se situen són per se explicatius del procés industrial a Catalunya, de l’evolució de les formes productives, de les formes energètiques i del transport.
La xarxa de museus es defineix per la vàlua del continent, del contingut i d’un emplaçament de gran significat històric i ambiental. Així mateix, cal destacar que aquest patrimoni és el testimoni viu de bona part dels estudis històrics catalans. En la xarxa hi ha exemples d’indústries tradicionals lligades a les condicions ambientals, com ara la Farinera de Castelló d’Empúries i la Serradora d’Àneu, aquesta darrera a l’alta muntanya. Quant a la vella indústria, la xarxa ha palesat com els factors de localització es relacionaren amb l’accés a la demanda i a les primeres matèries i, per tant, a les xarxes comercials que sostingueren aquests intercanvis. De l’accés a les primeres matèries (draps vells de lli i de cotó i carnasses), de la facilitat de comunicació amb la capital de l’Estat i de la disponibilitat de recursos hidràulics en depèn la situació del Museu Molí Paperer de Capellades. Aquest museu acull l’antic molí paperer del s. XVIII situat al bell mig de les principals concentracions de la indústria paperera, a l’entorn del riu Anoia i de la riera de Carme. El molí de Capellades és explicatiu, també, de la funció capdavantera del paper i el llibre català, com exposa l’encara vigent obra de J.M. Madurell i Marimon El paper a les terres catalanes: contribució a la seva història (1972).
També és mostra de la simbiosi entre espai natural i industrial el Museu del Suro de Palafrugell, vinculat a l’àrea del bosc d’alzina surera. El suro, en aquesta zona, motivà el pas d’una economia basada en el sector primari al secundari. Aquesta indústria surotapera, juntament amb la producció vitivinícola, fou el motor principal del creixement i l’especialització agrícola de les comarques litorals (per a aquesta qüestió encara són operants el treball d’E. Giralt “La viticultura y el comercio catalán del siglo XVIII”, Estudios de Historia Moderna (1956), Catalunya dins l’Espanya Moderna de P. Vilar, i el capítol dedicat al suro en l’obra dirigida per F. Cabana Fàbriques i empresaris: els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya (1992-94).
Mostra de la vinculació entre l’aigua i la indústria és l’Adoberia de Cal Granotes del s. XVIII, construïda vora el riu. Les adoberies han estat analitzades en l’obra Adobería, curtidores y tenerías en Catalunya: organización de un oficio preindustrial: siglos XIV-XIX (1991). Cal Granotes forma part del Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, integrat per la fàbrica tèxtil cotonera Cal Boyer, del final del s. XIX, i mostra com la necessitat d’aprofitar la força motriu de l’aigua forçà la construcció de fàbriques de cotó allunyades dels nuclis urbans. Aquest fet provocà també l’aparició de les colònies industrials. Dins del mNACTEC hi ha el Museu de la Colònia Vidal de Puig-reig, el Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera (estudiat en l’obra de G. Dorel-Farré Les colònies industrials a Catalunya. El cas de la colònia Sedó,1992) i el Museu de les Mines de Cercs, situat a la colònia minera de Sant Corneli, del final del XIX. La primera tongada de construcció de colònies s’estengué del 1850 al 1880, sorgida de la mateixa dinàmica industrial. La segona, a partir d’aquest darrer any, estigué fortament condicionada, primer, per la xarxa ferroviària i, després, per la de carreteres. La xarxa ferroviària es troba explicada al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú i al Museu dels Trens Històrics de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Els vehicles que transitaven per la xarxa de carreteres es poden trobar a la Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret. Per la seva banda, el Museu de l’Estampació de Premià de Mar, creat el 1979, recull la història d’aquest sector de la indústria tèxtil, entre els s. XVIII i XX.
Al s. XIX, la indústria de la llana se centrà a Sabadell i a Terrassa. En aquesta darrera ciutat hi ha la seu central del sistema del mNACTEC, a l’antic vapor Aymerich Amat i Jover. L’edifici, d’estil modernista, fou construït el 1909 per l’arquitecte Lluís Muncunill, i cal destacar-ne la nau central amb coberta de dents de serra, les voltes catalanes sobre columnes de ferro colat, la xemeneia de 41 metres d’alçada, les antigues carboneres subterrànies i el pati de 1 200 m2 amb 67 000 llambordins de pedra viva (origen de carrers de la ciutat de Terrassa i reinstal·lats al pati). La seu recull, en exposició permanent, els elements vertebradors del sistema: “La fàbrica tèxtil”, “Energia” i “El Transport”.
La seu del mNACTEC té una mediateca composta per una biblioteca, una videoteca, un arxiu d’imatges, una fonoteca i accés a Internet. Entre els fons cal destacar els 14.000 registres de totes les èpoques de l’arxiu d’imatges, el fons de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona i part del fons de l’antiga empresa La Maquinista Terrestre i Marítima.
Igualment, disposa d’un espai taller dedicat a treballs de restauració, reparació, conservació i recuperació d’objectes tècnics i científics, que ha esdevingut un punt de referència cabdal pels treballs de preservació i recuperació del patrimoni tècnic i científic de Catalunya.
El museu també edita, de forma regular, publicacions relacionades amb temes de ciència i tècnica. Els títols que han aparegut fins ara s’agrupen en diverses col·leccions: “Quaderns de Didàctica i Difusió” (que ha editat una monografia sobre cada centre museístic que forma el mNACTEC), “Quaderns del mNACTEC” (El Vapor Aymerich, Amat i Jover de Terrassa), “Guies didàctiques” (Energia, una proposta interdisciplinar ESO) i “Materials didàctics. Ensenyament primari” (L’energia en la vida quotidiana).
Lectures
- “El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) i l’ensenyament de la història”, L’Avenç, 206, p. 55-56.
- FERNÁNDEZ, M.: “Un modelo para trabajar el patrimonio industrial. La propuesta del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya”, Iber: Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, 2,1994, p. 51-59.