Museu Episcopal de Vic

Entitat museística que, amb el nom de Museu Arqueològic-Artístic Episcopal de Vic, fou creat oficialment pel bisbe Josep Morgades el 1891, i esdevingué el primer museu fundat per una diòcesi catalana.

Desenvolupament enciclopèdic

La idea partí de l’èxit que havia tingut l’Exposició Arqueologicoartística promoguda el 1868 a Vic pel Círcol Literari, que donà lloc a un projecte no reeixit de creació d’un museu municipal però que derivà en la formació d’una exposició permanent i d’un museu arqueològic per aquesta institució. En accedir Josep Morgades a la mitra vigatana, l’aleshores ja canonge Collell, ànima de l’exposició del 1868, li plantejà la idea de crear un museu des de la seu vigatana, i arran de l’Exposició Universal del 1888 el bisbe Morgades proposà la creació d’un museu arqueològic a les sales de damunt dels claustres de la catedral, situant-hi les peces que havien tornat de l’Exposició i que ja feia temps que s’havien fet recollir. El Círcol Literari decidí també integrar-hi els fons del seu petit museu. La sala inicial en què s’instal·laren les peces el 1888 s’amplià repetidament els anys següents per encabir el creixent nombre de peces que s’hi anaren incorporant. La inauguració oficial tingué lloc el 1891, i al principi del 1892 es portà a terme una nova ampliació. El 1893 es publicà el primer catàleg del Museu, preparat per Antoni d’Espona i de Nuix, conservador, i Josep Serra i Campdelacreu, que recull 3 000 objectes. El 1897 el bisbe Morgades dotà el museu d’uns estatuts per a regir-ne el funcionament i, en abandonar aquest prelat la seu vigatana el 1899, el museu ja era format per més de 8.000 peces. L’entitat museística romangué a les sales del sobreclaustre i del pis superior del Palau Episcopal fins que Eduard Junyent, que succeí Josep Gudiol en el càrrec de conservador vitalici tal com preveien els estatuts del museu, el traslladà a l’edifici de l’antic col·legi de Sant Josep. Les primeres vuit sales que s’acondicionaren en la nova seu foren inaugurades el 1948, el 1952 s’amplià amb un altre conjunt de sales, i no fou fins el 1967 que es completà la instal·lació amb la inauguració de les sales dedicades a arqueologia i a les arts industrials. El 1978 Miquel S. Gros succeí E. Junyent en el càrrec de conservador, sota la direcció del qual el 1991 se celebrà el centenari de la institució. Pocs anys després, l’edifici, amb elements modernistes i articulat entorn d’un claustre central, fou enderrocat per bastir-ne un de nou, amb una concepció urbanística, arquitectònica i museogràfica diferent de l’anterior.

Les peces del Museu Episcopal de Vic, actualment unes 20.000, provenen majoritàriament de les parròquies del bisbat, i també de les adquisicions fetes pels successius conservadors. Destaca la col·lecció d’art romànic, tant de pintura mural com de frontals i escultura, obres de pintors del gòtic català com els Bassa, Pere Serra, Lluís Borrassà, Ramon de Mur, Bernat Martorell i Jaume Huguet, i també una més que notable col·lecció de peces d’arts industrials com ara teixits, orfebreria, ceràmica i vidre, entre d’altres. El conjunt constitueix una de les col·leccions més completes de l’art català en totes les seves formes. Els successius conservadors (Espona, Gudiol, Junyent, Gros) han vetllat activament per la difusió del seu fons, tant a través dels nombrosos estudis que ells mateixos li han dedicat, com amb treballs que impulsaren especialistes d’arreu. En aquest sentit cal destacar, des del 1983, l’edició de cinc catàlegs monogràfics sobre diferents col·leccions del museu.

Lectures
  1. BRACONS, J.: Catàleg de l’estultura gòtica del Museu Episcopal de Vic, Patronat d’Estudis Osonencs – Museu i Biblioteca Episcopal de Vic, 1993.
  2. CASANOVAS I ROMEU, À.; ROVIRA I PORT, J.: Catàleg de les medalles i els aplics de guarniment medievals del Museu Episcopal de Vic, PEO-MiBEV, Vic 1995.
  3. Catàleg dels objectes prehistòrics i protohistòrics d’or, coure i bronze del Museu Episcopal de Vic, PEO-MiBEV, Vic 1999.
  4. GROS I PUJOL, M.S.: “El Dr. Eduard Junyent i el Museu Episcopal de Vic”, Ausa, VIII, 1979, p. 387-390.
  5. — “El Museu Episcopal de Vic: romànic”, Ausa, 1991.
  6. ORDEIG I MATA, R.: “Museus, col·leccions i exposicions en el Vic del segle XIX”, Ausa, XIV/127, 1991, p. 325-356.
  7. RODÀ I DE LLANZA, I.: Catàleg de l’epigrafia i de l’escultura clàssiques del Museu Episcopal de Vic, PEO-MiBEV, Vic 1989.