Vida i obra
Catedràtic d’història contemporània i membre de la Companyia de Jesús, estudià a les facultats de Teologia d’Oña i d’Innsbruck. Cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Madrid (1951-56), on es doctorà el 1957 amb una tesi de geografia urbana, dirigida per Manuel de Terán, que fou publicada amb el títol de Burgos. La ciudad marginal de Castilla (1958), i que Jaume Vicens i Vives ponderà com un “libro ejemplar no solo por la labor de investigación sobre materiales geográficos y archivísticos, sino especialmente por la modernidad de su método” (Indíce Histórico Español, 23).
Exercí la docència i la investigació a l’Instituto Juan Sebastián Elcano (1961-63), a la Universitat de Madrid com a professor encarregat de curs (1963-67), com a agregat a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona (1967-74), i fou catedràtic de la Universitat de La Laguna (1974-75) i, des del 1976, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant la seva vida acadèmica ocupà el càrrec de degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de La Laguna (1975) i de les facultats de Ciències de la Informació (1981-82) i de Lletres (1986-87) de la UAB. Des del 1998 fou professor emèrit d’aquesta darrera universitat.
A mitjan dècada de 1960 orientà les seves recerques cap a la història contemporània, especialment envers els camps de la història de la cultura i del pensament polític i social. Així mateix, feu diverses aportacions sobre el tema de l’organització i de la innovació de la docència, exercí de coordinador de COU per als centres adscrits a la UAB (1979-85) i, els darrers anys, coordinà l’assignatura d’Història del Pensament Polític i Social. També dugué a terme una tasca divulgadora de la història, especialment des de les pàgines de la revista Historia y Vida.
És autor de La historia contemporánea en la universidad (1970) i Los derechos humanos en la historia (1998).
Bibliografia
- d. a.: Profesor Nazario González. Una historia abierta, Barcelona 1998.