Es formà a la Universitat de València, on feu la seva carrera acadèmica primer com a professor clínic i més tard com a catedràtic d’anatomia quirúrgica, operacions, apòsits i embenats (1872-1901). Fou degà de la Facultat de Medicina i rector de la Universitat de València. Fou el fundador de la biblioteca universitària i d’importants instal·lacions universitàries, com l’amfiteatre quirúrgic i els gabinets d’histologia i electroteràpia. Promogué les col·leccions botàniques i d’instruments científics. La bona posició social i la seva fortuna personal li permeteren compaginar l’exercici professional com a metge durant la restauració monàrquica amb la tasca d’investigació en els àmbits de l’arqueologia i la història. Publicà treballs d’història local ( Recuerdos de Jérica, 1879) i d’arqueologia ( Lo que eran las hachas de piedra, objetos a que se las destinaba y antigüedad del hombre, 1877). Entre els anys 1860 i 1870 escriví nombrosos articles, apareguts principalment en les pàgines del Boletín del Instituto Médico Valenciano i de La Fraternidad; hi predominaren els temes de fisiologia, farmacologia, cirurgia i sanitat. De la seva obra, principalment de contingut quirúrgic, cal destacar dos compendis de cirurgia menor (1874) i apòsits i embenats (1877), encara que també fou un dels primers cultivadors de l’oftalmologia a València i és considerat un dels seus fundadors.