Vida i obra
Ingressà al convent de dominicans de Girona (1334), on estudià sota la direcció de Dalmau Moner (de qui escriví una biografia publicada el 1599), es doctorà en teologia a París (1352) i tornà a Barcelona. De caràcter enèrgic i intransigent, des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa (1356) s’oposà enèrgicament al lul·lisme. Fou deposat pel capítol general de Perpinyà (1360) per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria. Vicari general de l’orde (1362), fou elegit provincial, però aquesta elecció fou anul·lada per Urbà V per irregularitats. Nomenat de nou inquisidor general (1366), augmentà la pressió contra el lul·lisme i aconseguí dues butlles papals ordenant una recelosa revisió de l’obra lul·liana (1372). La influència exercida per Pere III de Catalunya-Aragó sobre Roma a partir del 1376 permeté que no reeixissin les condemnes, i comportà l’exili d’Eimeric.
Retirat a Avinyó, es consagrà al servei dels papes Climent VII i Benet XIII i esdevingué el teòleg oficial de la cúria i defensor de la concepció teocràtica del poder eclesiàstic, en connivència amb els pontífexs avinyonesos. Atacà amb energia astròlegs, nigromàntics, alquimistes, joaquimistes i espirituals. De retorn de l’exili, fou nomenat inquisidor general de València, on feu processar sense èxit Vicent Ferrer, i on desfermà nous atacs contra el lul·lisme que obligaren el rei Joan I a expulsar-lo de Catalunya (1393). S’instal·là novament a Avinyó fins el 1397, any en què tornà a Girona, on morí dos anys després.
Deixà més de 30 tractats, el més famós dels quals fou el Directorium Inquisitorium (escrit a Avinyó, 1376), profusament difós i reeditat. Es tracta d’una exposició estructurada de la doctrina i del procediment de l’ofici inquisitorial dirigida als seus col·legues per tal que exercissin amb zel i competència la seva tasca, i que inclou un índex de 20 obres de Ramon Llull que Eimeric denuncià per herètiques i contra les quals aconseguí una butlla condemnatòria. És dividit en tres parts: una exposició dels principals articles de la fe catòlica; una recopilació de les decretals papals, decisions conciliars i constitucions imperials contra els heretges, els jueus i els infidels, així com glosses de diversos documents, i un afegit original seu, on tracta del procés d’inici, desenvolupament i conclusió de les causes per heretgia. La primera edició, en impremta, es feu a Barcelona, i tingué una ràpida i extensa difusió per altres països. En vista del seu èxit, Francisco Peña, doctor en dret canònic i teologia, la reimprimí a Roma l’any 1558, afegint-hi els seus comentaris tècnics. Aquesta darrera obra fou publicada al s. xx per Muchnik Editores (Eimeric, N.; Peña, F.: El manual de los inquisidores, Barcelona 1996).
Lectures
- GRAHIT, E.: Catalans il·lustres. L’inquisidor Fray Nicolás Eymerich, Girona 1878.