Desenvolupament enciclopèdic
Amb una periodicitat aproximadament trimestral, publicà 32 números fins el 1976, i el 2001 n’aparegué el número 161, una edició monogràfica dedicada al País Basc. Segons deia la presentació del seu primer número, la revista «es proposa obrir les seves pàgines a tots els problemes de la filosofia, de la història, de l’economia, de les ciències, de les arts, i, en general, a tots els aspectes de la vida social i intel·lectual catalana». El primer consell de redacció estava repartit entre París, Barcelona i Mèxic. A París es constituí, al maig del 1960, un nucli de redacció compost per Pere Ardiaca, Armand Duval, Joan Martorell, Jordi Solé-Tura i Francesc Vicens, que esdevingué el primer director de la revista. A Barcelona, el nucli de redacció era format per Francesc Vallverdú, que mantingué relacions regulars amb intel·lectuals que militaven (o no) al PSUC. A Mèxic, a més d’un tercer nucli de redacció, s’imprimien els 2.000 exemplars de la revista, i des d’aquella ciutat (i des d’altres punts) era distribuïda per correu. La xarxa de distribució era coordinada des de París per Germinal Ros, i la llista d’adreces catalanes fou elaborada per August Gil Matamala.
Entre el 1960 i el 1963, els principals col·laboradors de la revista foren: Francesc Vicens (crític i historiador de l’art, autor d’articles i de tots els editorials), Francesc Vallverdú (futur sociolingüista), Jordi Solé-Tura, Pere Ardiaca, Emili Vilaseca i Rafael Vidiella (polítics), Gabriel Arrom (economista), Josep Fontana, Josep Termes i Núria Sales (historiadors), Josep M. Castellet i Joaquim Molas (estudiosos de la literatura), Arnau Puig, Àngel Carmona, Marcel Plans, Manuel Sacristán, Teresa Pàmies (menestrals de la lletra), el físic Oriol Bohigas i la psicòloga Carme Vilaginés. Hi col·laboraren, doncs, llicenciats en dret i en història, testimonis directes d’esdeveniments històrics (com Vidiella, Vilaseca o Ardiaca) i lletraferits, científics i artistes que feien servir la història de banc de proves. Nous Horitzons, doncs, fou una revista en què debutaren alguns dels historiadors professionals més destacats del darrer terç del s. XX. D’altra banda, des dels seus inicis, la revista manté una secció de “Documents d’arxiu” que, per raons diverses, són de difícil accés. Una secció que, en determinats moments, és el gros de la publicació. Així, Nous Horitzons és, alhora, una revista d’història (i de filosofia, economia, art, etc.) catalana i del món, una revista de fonts i documents i una revista que fa política, i, en certa manera, també fa història. Per exemple, el 1964, el 1977 i el 1982 es produïren canvis de director que foren resultat de canvis en la direcció del PSUC, i d’altres més generals. Un canvi molt important, però, fou l’impulsat el 1979 per l’historiador Leandre Colomer i Calsina. El nou format i el nou disseny de Josep Lluís Gàllego i la secretaria de redacció de Marina Curià obriren les portes a la diversificació de continguts i de formes. Els directors eren els mateixos del 1977: Andreu Claret i Joaquim Sempere i al consell de redacció (ja només barceloní) es mantenien Roser Argemí, Pau Bordonava, Jordi Borja, Francesc de Carreras, Leandre Colomer, Joan Gay, Joaquim Horta, Antoni Luchetti, Oriol Ramis, Ignasi Riera, Antoni Segarra, Laura Tremosa, Francesc Vallverdú i Jordi Vives; és a dir, un sol llicenciat en història (Colomer), però molts historiadors més o menys amateurs.
Des del 1982, Nous Horitzons, amb nous directors (Ramon Espasa, primer, i Francesc Roca, més tard), ha encetat noves línies de treball. En primer lloc, la revista realitza algunes enquestes a l’entorn del món de les idees, entès, justament, com a “món”, amb uns horitzons espacials i una dimensió històrica temporal. En segon lloc, se centra en alguns períodes històrics (per exemple: “1883-1983, 100 anys de Marx”, o “1936-1986, Cinquanta anys d’història de Catalunya”, o “Desè aniversari de la Unió de Pagesos”) i genera productes diversos: una exposició transportable; cartells emmarcables, amb text i imatges fotogràfiques històriques; un atles; un diccionari que és una antologia de textos històrics, etc. En tercer lloc, a més de recuperar textos històrics i documents d’arxiu, la revista publica una secció de “Cartes a Nous Horitzons”, de procedència sovint llunyana i d’interès històric, unes “Cròniques marxianes”, on present i passat s’entortolliguen, i unes bibliografies temàtiques, per exemple, sobre el franquisme. El 1992, publicà dues traduccions-adaptacions al mercat català de dos textos fonamentals de la història prospectiva contemporània, com són: Breu història del futur. 1995-2100, de Warren W. Wagar, professor de la State University de Nova York, i Les utopies postindustrials,de Boris Frankel. Finalment, la revista ha apostat pels “nous” historiadors. Per exemple, Carme Molinero i Pere Ysàs (el 1985), Xavier Ferré (el 1988), Carles Feixa (el 1988), Joan Roca-Albert (el 1994), Agustí Colomines, Antoni Roca Rosell, Joan Vilagrasa (el 1984), Francisco Veiga (el 1983), Enric Cama (el 1984), Jesús Mestre Campi (el 1984), Montserrat Iniesta (el 1989), Josep M. Muñoz i Lloret (el 1989), Antonio Giordano (el 1991), Anna Amorós i Pons (el 1992), Alfred Bosch (el 1994), Carola Duran (el 1994) o Frederic Ribas (el 1995). I pels “vells” memorialistes: Reis Bertral, Robert Blasco, Josep Bonifaci, Pere Calders, Tito Márquez, Miquel Núñez, Romà Oltra, Norbert Orobitg, Josep Palomar, Josep Pàmies, Francesc Panyella, Sebastià Piera, Ferran Rius, Germinal Ros, Josep Sendrós i Gregori López Raimundo.
A partir del 1995, la direcció política d’Iniciativa per Catalunyadecidí reconvertir la revista Nous Horitzons en el marc de publicació de les ponències de les taules rodones i jornades de debat que organitza, amb suports institucionals diversos, la Fundació Nous Horitzons, que tot just començà a funcionar aleshores.
Lectures
- ROCA, F.: “‘Nous horitzons’: marxisme i intel·lectuals, tercer acte”, Recerques, 9, 1973, p. 163-169.