Vida i obra
És un dels pocs especialistes francesos sobre aquesta matèria. Les seves línies d’investigació són la història de la geografia, de les exploracions i dels viatges, la història de la cartografia –amb les biografies corresponents– i l’epistemologia de la geografia. Dins els seus treballs tracta també sobre la història de l’excursionisme, amb biografies de científics i descobridors de la muntanya en general, dels s. XVIII, XIX i XX, i sobre la història dels Pirineus. Obtingué l’agregació de geografia el 1960. Ajudant a la Universitat de Montpeller (1965), defensà amb èxit una tesi de tercer cicle l’any 1966, publicada al 1969, i una tesi d’estat el 1972, publicada l’any 1975. El 1969 fou nomenat maître-assistant de la Universitat de Perpinyà, on acabà la seva carrera universitària com a catedràtic al Departament de Geografia, que contribuí a crear i a consolidar. Presidí la secció de Perpinyà del Club Alpí Francès.
Entre les seves obres destaquen: Les montagnes vues par les géographes et les naturalistes de langue française au XVIIIe siècle. Contribution à l’histoire de la géographie (1969); La géographie des philosophes. Géographes et voyageurs français au XVIIIe siècle (1975); “Géographes et naturalistes dans les Pyrénées catalanes sous l’Ancien régime”, Trois siècles de cartographie dans les Pyrénées (1978); “Aux origines du tourisme montagnard en Roussillon”, Conflent (1979); Dictionnaire des explorateurs et grands voyageurs français du XIXe siècle (1989); Autour du monde: voyage de François de Pagès (1767-1771) (1991), i Regards sur la géographie française de la Renaissance à nos jours (1994), 2 vol.
Lectures
- Répertoire des géographes français, CNRS-Intergéo, París.