Desenvolupament enciclopèdic
Editada en 20 volums, la monumental obra completa de l’historiador Miquel Batllori s’articula en cinc grans blocs temàtics –Edat Mitjana, Renaixement i Barroc, Il·lustració, Iberoamèrica i món contemporani– i aplega, en traducció catalana, tota la seva obra, sovint publicada en revistes especialitzades, en miscel·lànies d’homenatge a historiadors europeus o en actes de congressos internacionals; és a dir, no publica volums anteriors, sinó que en crea de nous destinats a fer més accessibles un conjunt de publicacions fins aleshores molt disperses. De l’edat mitjana (vol. I, 1993), Ramon Llull i el lul·lisme (vol. II, 1993), Arnau de Vilanova i l’arnaldisme (vol. III, 1994) i La família Borja (vol. IV, 1994) constitueixen un primer bloc, dedicat als estudis medievals. Els tres primers volums analitzen aspectes de la cultura catalanoaragonesa dels s. XIII-xiv i de la seva recepció europea, especialment la difusió a Itàlia de l’obra i el pensament de Ramon Llull i d’Arnau de Vilanova. Cal destacar el llarg report sobre “La cultura catalanoaragonesa durant la dinastia de Barcelona, 1162-1410”, en el primer volum, i sobre “El Lul·lisme a Itàlia. Esbós de síntesi”, en el segon. El volum quart, dedicat als Borja, té un caràcter excepcional tant per l’òptica des de la qual analitza aquesta família valenciana –sense condemnar-la ni tancar els ulls a les evidències– com per les dades que aporta sobre el paper polític que Alexandre VI tingué en el difícil equilibri de poders de la Itàlia del Renaixement.
De l’Humanisme i del Renaixement (vol. V, 1995), Les reformes religioses al segle XVI (vol. VI, 1996), Baltasar Gracián i el Barroc (vol. VII, 1996) i Cultura i finances a l’edat moderna (vol. VIII, 1997) constitueixen un segon bloc, dedicat al Renaixement i el Barroc. En el volum cinquè Batllori tracta sobre la complexa qüestióde l’humanisme catalài analitza els matisos que marquen el pas de l’Edat Mitjana al món modern a la Corona d’Aragó i arreu d’Europa. Cal destacar l’anàlisi global sobre “El pensament renaixentista a la Península Ibèrica” i els estudis dedicats a Joan Lluís Vives i a la cultura de Sardenya, Sicília i Nàpols al s. XVI. En el volum sisè presenta les reformes religioses –en plural, és a dir, la reforma protestant i la catòlica– com a realitats fortament entrellaçades, variants d’un gegantí esforç d’extirpació de les creences supersticioses i de recerca d’una interiorització del sentiment religiós –per això reformes religioses, i no purament eclesiàstiques–. Cal remarcar els estudis dedicats a la literatura religiosa del cinc-cents i “Sobre Mallorca i Catalunya a Trento”. D’aquest reformisme en sorgirà l’orde jesuïta –al qual pertany Batllori–, que estudia en el volum vuitè i, en el setè, en aquest darrer volum centrat en una de les figures més emblemàtiques del Barroc, l’el·líptic i conceptuós escriptor Baltasar Gracián, procedent de la Corona d’Aragó i jesuïta, racionalista i inclinat a la ironia, estilista i amb una innata repulsió envers la vulgaritat.
El tercer bloc de l’obra correspon als estudis dedicats a la Il·lustració: La Il·lustració (vol. IX, 1997) traça una visió global de la cultura il·lustrada i desfà tòpics com el que considera la Il·lustració una època laica, racionalista i materialista. L’autor distingeix diversos graus i períodes de permeabilitat a l’esperit il·lustrat per tal d’entendre de manera contextualitzada, mentalitats, actituds i corrents diversos de pensament que conviuen durant el s. XVIII europeu. A les inquietuds culturals (lingüístiques, estètiques, filosòfiques, etc.) dels jesuïtes espanyols exiliats a Itàlia al s. XVIII dedica quatre volums de la seva obra: Els catalans i la cultura hispanoitaliana al segle XVIII (vol. X, 1998), Història, classicisme i filosofia al segle XVIII: Gustà, Pou i els Masdéu (vol. XI, 1998), Estètica i musicologia neoclàssiques: Esteban de Arteaga (vol. XII, 1999) i Lingüística i etnologia al segle XVIII: Lorenzo Hervás (vol. XIII, 1999).
Un quart bloc l’integren els dos volums dedicats a la independència iberoamericana, Iberoamèrica: Del descobriment a la Independència (vol. XIV, 2000), en el qual Batllori revisa el mite de la intervenció dels jesuïtes en la independència iberoamericana i analitza, primordialment, el paper que hi tingueren personatges com Godoy, Miranda, Muzi, Mastai Ferreti (el futur Pius IX), Simón Bolívar i el general San Martín. En canvi, el volum XV, Història i mite de la intervenció dels jesuïtes en la independència d’Hispanoamèrica: Juan Pablo Viscardo (2001), està dedicat monogràficament al jesuïta Juan Pablo Viscardo, que el 1781 inicià els contactes secrets amb el govern anglès, esquivant el control dels comissaris espanyols, per tal d’afavorir la independència iberoamericana, el 1792 emprengué un segon viatge a Londres i, a la capital anglesa, publicà la Lettre aux espagnols américains, base teòrica per a l’emancipació americana. En aquest volum l’autor en traça la biografia, estudia els seus contactes amb el govern anglès i la difusió de la cèlebre Lettre,la versió castellana de la qual s’inclou en aquest volum juntament amb altra documentació arxivística.
Un cinquè bloc l’integren els estudis sobre el món contemporani i personatges com Jaume Balmes, Miquel Costa i Llobera, Franz Ehrle i Ignasi Casanovas (vol. XVI, 2002), sobre l’evocació de mestres i amics en una nova Galeria de personatges (vol. XVII, 2001), i sobre les relacions Església-Estat durant la Segona República, a través de l’arxiu Vidal i Barraquer (vol. XVIII, 2002). El volum XIX està destinat a aplegar les últimes publicacions de l’autor, de les quals cal esmentar les seves memòries personals i intel·lectuals, i el volum XX contindrà una bibliografia completa de les seves obres i també la que fa referència a la seva producció, a més d’un índex onomàstic de tota l’Obra completa, que remetrà als índexs de cadascun dels volums.
Lectures
- ALCOBERRO, A.: Miquel Batllori, Fundació Catalana per a la Recerca, Barcelona 2000, p. 97-149.
- BADA, J.: “Miquel Batllori i la història de l’Església del Concili de Trento al segle XIX”, a SOLERVICENS, J. (ed.): Miquel Batllori, historiador humanista, Fundació Caixa de Sabadell-Acadèmia de Bones Lletres, Barcelona 1998, p. 55-63.
- BLECUA, A.: “Los estudios sobre Gracián y el Barroco”, Jornades sobre l’obra de Miquel Batllori, IEC, Barcelona 1998, p. 51-58.
- CARBONELL, M.: “Miquel Batllori i la història de la família Borja”, a SOLERVICENS, J. (ed.): Miquel Batllori, historiador humanista, Fundació Caixa de Sabadell-Acadèmia de Bones Lletres, Barcelona 1998, p. 45-50.
- DURAN, E.: “Els estudis sobre el Renaixement”, Jornades sobre l’obra de Miquel Batllori, IEC, Barcelona 1998, p. 97-149.
- HAUF, A.G.: “Els estudis medievals de Miquel Batllori”, Jornades sobre l’obra de Miquel Batllori, IEC, Barcelona 1998, p. 33-43.
- MASSOT I MUNTANER, J.: “Miquel Batllori i la història contemporània”, a SOLERVICENS, J. (ed.): Miquel Batllori, historiador humanista, Fundació Caixa de Sabadell-Acadèmia de Bones Lletres, Barcelona 1998, p. 69-78.
- MESTRE, A.: “Aportacions de Batllori al coneixement del set-cents”, Jornades sobre l’obra de Miquel Batllori, IEC, Barcelona 1998, p. 59-64.
- MOLAS, J.: “Miquel Batllori: notes sobre (o per a) una imatge”, Jornades sobre l’obra de Miquel Batllori, IEC, Barcelona 1998, p. 23-32.
- NAVARRO, M.: “Miquel Batllori i els Borja”, La saviesa de Batllori, Saó, València 2001, p. 57-75.
- RAGUER, H.: “El pare Miquel Batllori i la història contemporània”, Jornades sobre l’obra de Miquel Batllori, IEC, Barcelona 1998, p. 65-67.
- SOLERVICENS, J.: “Miquel Batllori: De la formació humanística a la reflexió sobre el Renaixement”, La saviesa de Batllori, Saó, València 2001, p. 77-113.