Oleguer

(Barcelona, ~1060 — Barcelona, 1137)

Eclesiàstic.

Vida i obra

Lliurat pels seus pares, encara infant, a la canònica de la seu de Barcelona (1070), fou canonge i prior a Sant Adrià de Besòs (1093), d’on passà al monestir de Sant Ruf d’Avinyó, del qual esdevingué abat el 1110. Fou nomenat bisbe de Barcelona, dignitat que inicialment refusà, però que, a petició de Ramon Berenguer III, el papa Pasqual II l’obligà a acceptar. Dugué a terme la restauració de facto de la seu metropolitana de Tarragona (l’artífex de la restauració jurídica havia estat el bisbe de Vic Berenguer Sunifred de Lluçà, l’any 1091), amb la qual els bisbats catalans obtenien definitivament la independència eclesiàstica de la seu de Narbona. També intervingué decisivament en la resolució del conflicte successori que s’obrí a Aragó el 1134 amb la mort i el testament d’Alfons I el Bataller, i que suposà la unió dinàstica entre Catalunya i Aragó. La Vita Olegarii, de la qual és autor mestre Renall (al final del s. xi-1143), gramàtic, escriptor i canonge de Barcelona i Girona, és escrita en un llatí molt viu i té valor tant literari com històric. Així mateix, el recull que inclou dels nombrosos miracles succeïts després de la seva mort són prova de la gran impressió que causà Oleguer en la seva època, àdhuc en el poble, el qual el venerà com a sant després de la seva mort, malgrat que no fou canonitzat fins l’any 1675.

Lectures
  1. AURELL, M.: “Prédication, croisade et religion civique. Vie et miracles d’Oleguer († 1137), évêque de Barcelona”, Revue Mabillor. Revue International d’historie et de littérature religieuses. Nouvelle série, 10, t. 71, 1999, p. 113-168.
  2. FLÓREZ, E.: España Sagrada, vol. 29, ap. XXI, Madrid 1775, p. 472-491.
  3. GONZALVO I BOU, G.: Sant Oleguer (1060-1137). Església i poder a la Catalunya naixent, Barcelona 1998.
  4. MCCRANK, L.J.: Restoration and Reconquest in Medieval Catalonia: the church and the Principality of Tarragona, 917-1177, Universitat de Virgínia 1974.
  5. — “Restauración canónica e intento de reconquista de la sede Tarraconense 1076-1108”, Cuadernos de Historia de España, 61-62, 1977, p. 145-245.
  6. — “The foundation of the confraternity of Tarragona by archbishop Oleguer Bonestruga, 1126-1129”, Viator. Medieval and Renaissance studies, vol. 9, Universitat de Califòrnia, 1978, p. 158-177.