Segon comte de Darnius i cinquè de les Illes, i cavaller de Sant Joan de Jerusalem. Fou coronel de cavalleria i prengué part en l’assalt de Barcelona el 1714; també participà en diverses missions diplomàtiques. Membre d’una il·lustre família de la noblesa filipista catalana, fou nebot del bisbe de Girona, Miquel Joan de Taverner i de Rubí, i germà de l’abat de la col·legiata de Sant Feliu de Girona, Francesc Taverner i d’Ardena, un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada (1700) i autor de la història dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada. Oleguer de Taverner confegí un Mapa de los condados de Rosellón y Cerdaña, publicat el 1707, i un altre del Principat, que restà inèdit. Ambdós foren elaborats amb finalitat militar, contenien una guia de camins i foren dedicats a Felip V. La seva obra més important són els quatre volums d’una Adarga catalana, que inclou aproximadament 500 escuts i 2 400 llinatges catalans. Per realitzar aquesta obra usà manuscrits de Bernat Mestres, Jaume Ramon Vila i Francesc Tarafa. Aquesta obra serví, al seu torn, de base i material per a les recerques homònimes de Francesc Xavier de Garma i de Duran.