Desenvolupament enciclopèdic
Sant Jeroni parla de tots dos, en el seu tractat De viris illustribus, on indica (c. 106) que Pacià –home de gran eloqüència i vida sòbria–, després d’una llarga vida, morí durant el regnat de l’emperador Teodosi (379-395). Pel que fa a Dextre (c. 132), en canvi, afirma que fou un devot cristià que escriví una Omnimoda historia. A la darreria del regnat de Teodosi, Dextre arribà a ser prefecte del pretori. A partir de la notícia donada per sant Jeroni, la història de Dextre serví d’excusa per a l’elaboració d’un fals cronicó, que atribueix Dextre el praenomen Flavi i el nomen Luci. Aquest cronicó fou editat a Saragossa el 1619 i a Lió, el 1627, pel jesuïta Jerónimo Román de la Higuera, i justificat, entre d’altres, per Rodrigo Caro. Un manuscrit d’aquesta simulada Omnimoda Historia FlaVII Lucii Dextri, copiat el 1618 d’un exemplar pertanyent a l’arquebisbe de Santiago de Compostel·la, que fou transcrit d’una còpia conservada a Fulda el 1598, és avui a l’Arnamagnean Collection (ms. AM 822), a Copenhaguen. Al f. 1r són citats Román de la Higuera (1608), i el cordovès Luis Santllorente (1609). Tot i que en un primer moment, s’acceptà la veracitat d’aquest cronicó, Juan Bautista Pérez, bisbe de Sogorb, el considerà apòcrif; opinió que confirmaren, entre d’altres, Nicolás Antonio, en Censura de historias fabulosas (publicat per Gregori Maians el 1742) i Anti-Dextro, i Gaspar Ibáñez de Segovia, marquès de Mondéjar, en les Disertaciones eclesiásticas por el honor de los antiguos titulares contra las ficciones modernas (1747).
Lectures
- MAYGR, M.: “Numi Emilià Dextre, un col·laborador barceloní de l’emperador Teodosi”, Revista de Catalunya, 64, 1992, p. 41-50.