Desenvolupament enciclopèdic
Foren confirmades per Jaume I el 1258, tot i que la seva elaboració és anterior. Més endavant, passaren a formar part del Llibre del consolat de mar i constituïren una de les parts d’aquesta compilació posterior. Les Ordinacions són integrades per un cos de 21 capítols en els quals, sense gaire ordre sistemàtic, s’exposa breument l’estatut del dret públic marítim i una reglamentació de policia i seguretat del port de Barcelona i de les seves naus, amb alguns preceptes sobre relacions mercantils privades. Les disposicions tenen una nítida finalitat marítima i comercial, per damunt de la militar o de seguretat. Els temes centrals són la descripció de l’estructura de la corporació dels prohoms de la Ribera, l’actuació judicial dels prohoms de mar, les normes encaminades a assegurar la protecció de les naus i mercaderies i algunes disposicions marítimes de caràcter privat. La corporació dels prohoms de la Ribera fou l’embrió del futur Consolat de Mar barceloní, així com les Ordinacions de la Ribera de Barcelona ho foren del Llibre del consolat de mar. La constitució o el reconeixement de la corporació dels prohoms de Ribera es feu efectiva amb el decret de 7 de gener de 1258, en el marc de la profunda reforma municipal que s’estava duent a terme aquells anys sota el regnat de Jaume I, i que culminaria l’any 1284 amb la promulgació del privilegi reial Recognoverunt Proceres, en temps de Pere II el Gran. Les Ordinacions són en bona mesura conseqüència del reconeixement reial de la corporació dels prohoms de la Ribera, de manera que els atorgava automàticament una bona dosi d’autonomia jurisdiccional. Mesos més tard de la constitució de la corporació, els seus prohoms encarregaren la redacció d’unes Ordinacions per a l’organització i la defensa de la Ribera, que foren aprovades pocs mesos després, ja que el rei Jaume I les confirmà el 26 d’agost de 1258. El text de les Ordinacions, la còpia de les quals es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, fou publicat per Antoni de Capmany en les seves Memorias históricas, l’any 1792 (reeditades el 1963 per Carme Batlle i Emili Giralt). Ja al s. XX, Ferran Valls i Taberner en feu una altra edició, en el context de la publicació del Llibre del consolat de mar (1931).
Lectures
- BATLLE, C.: “Els prohoms de la Ribera de Barcelona i llurs atribucions en matèria urbanística (segona meitat del segle XIII)”, El Pla de Barcelona i la seva història, Barcelona 1984, p. 155-160.
- CAPMANY, A.: Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la ciudad de Barcelona,Barcelona 1961-63 [edició de C. Batlle i E. Giralt, de l’original de 1779-92, vol. II, doc. n. 147].
- FONT I RIUS, J.M.: “La Universidad de prohombres de Ribera de Barcelona y sus ordenanzas marítimas (1258)”, Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya medieval, UB, 1985, p. 685-712.
- VALLS I TABERNER, F.: Llibre de Consolat de Mar,vol. II, Barcelona 1931, p. 119-136.