Pascual Madoz

(Pamplona, 1806 — Gènova, 1870)

Advocat i especialista en geografia d’Espanya, estadística, història i geografia política.

Vida i obra

Estudià dret a la Universitat de Saragossa. A causa de les seves idees liberals visqué exiliat a França entre el 1826 i el 1832. Durant els darrers anys de l’exili inicià estudis de geografia i estadística. L’any 1833, en tornar, s’instal·là a Barcelona, on s’encarregà de la publicació del Diccionario geográfico universal, que Antoni Bergnes de las Casas havia començat a editar l’any 1829 i que Madoz continuà a partir de la lletra R. Fou aleshores que establí estrets vincles amb la burgesia industrial catalana, de la qual fou, durant una bona part de la seva vida, portaveu i defensor dels seus interessos proteccionistes. El 1834, arran de la seva col·laboració editorial amb Bergnes de las Casas, inicià els primers treballs per a confeccionar un diccionari geogràfic, estadístic i històric d’Espanya, elaborat amb els criteris més moderns de l’estadística. Fruit d’aquesta preocupació publicà, el 1835, la seva traducció del llibre Estadística de España, del francès Alexandre Moreau de Jonnès.

L’any 1839, un cop pacificada la situació política del país, Madoz reprengué els treballs de preparació del diccionari geogràfic. A tal efecte, establí una extensa xarxa de més de 1.400 col·laboradors repartits arreu del territori espanyol i de les seves possessions colonials. Més tard, a l’agost del 1843, fou nomenat president de la Comisión de Estadística. Tanmateix, la seva situació canvià radicalment al començament del 1844 amb l’arribada al poder dels moderats, i fou empresonat juntament amb altres membres del Partit Progressista. Durant el judici que li fou incoat entaulà amistat amb un altre dels principals geògrafs progressistes del s. XIX: l’enginyer militar Francisco Coello, que fou el seu advocat defensor i amb qui mantingué una estreta i fecunda relació professional.

El 27 de maig de 1845, data en què Madoz vivia apartat de la vida política, es publicà el primer dels 16 volums que finalment compongueren el Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Cinc anys més tard, al maig del 1850, es publicà el darrer volum d’aquesta magna empresa editorial, que constitueix, com molt encertadament l’ha definit l’historiador Antoni Pladevall, «l’obra més completa i sistemàtica de documentació i d’interpretació de la realitat espanyola del segle XIX». En la seva redacció, Madoz tingué molt presents les idees de John Sinclair, president del British Board of Agriculture, i també l’obra estadística d’Adolph Quetelet. Amb tot, l’aportació de l’autor a la geografia i l’estadística espanyoles del s. XIX no s’acaba aquí. Desitjós de completar el seu diccionari geogràfic amb mapes, proposà al seu amic Francisco Coello la realització d’una altra de les grans obres geogràfiques vuit-centistes: l’Atlas de España y sus posesiones de ultramar. L’any 1858 passà a formar part de la Comisión de Estadística General del Reino, i tingué un paper molt important en l’aprovació parlamentària de la Llei de medició del territori de 6 de juny de 1859, la qual determinà en gran part l’evolució de la cartografia topogràfica i cadastral espanyola contemporània.

Lectures
  1. EZQUERRA ABADÍA, R.: “Moreau de Jonès y Madoz”, Estudios Geográficos, 36, Madrid 1975, p. 303-324.
  2. GLICK, T.F.: “Pascual Madoz e Ibáñez”, a LÓPEZ PIÑERO, J.M. et al.: Diccionario histórico de la ciencia moderna en España, vol. 2, Península, Barcelona 1983, p. 10.
  3. MURO, J.I.; NADAL, F.; URTEAGA, L.: Geografía, estadística y catastro en España, 1856-1870, Ediciones del Serbal, 1996.
  4. PAREDES ALONSO, F.J.: Pascual Madoz (1805-1870). Libertad y progreso en la Monarquía isabelina, Eunsa, Pamplona 1982.
  5. PLADEVALL, A.: “Pròleg”, a MADOZ, P.: Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d’Aragó al “Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar”, tom I, Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1985, p. 5-8.
  6. VILCHES GARCÍA, I.: “Pascual Madoz”, a ARTOLA, M. (dir.): Enciclopedia de Historia de España. vol. IV. Diccionario biográfico, Alianza Editorial, Madrid 1991, p. 513-514.