Marquès de Dosaigües, es dedicà a les seves extenses propietats i a la política en el si del partit conservador. Es vinculà, en termes amateurs, a la promoció dels estudis històrics, bàsicament a través de la Societat Valenciana de Bibliòfils i de la participació en l’edició de la Revista de València (1880-83). Ell mateix publicà els índexs d’una Bibliografía histórica española, obra de recopilació que deixà inacabada. Fou regidor i alcalde de l’Ajuntament de València, i també diputat a corts per diversos districtes electorals valencians els anys 1879, 1884 i 1886. El rei Alfons XII, en agraïment a la seva col·laboració en la conspiració que culminà amb el cop d’estat de Sagunt –primer acte de la Restauració borbònica el 1874–, li atorgà el títol de vescomte de Bétera. Es llicencià en jurisprudència a la Universitat de Madrid el 1875 i ingressà en la carrera diplomàtica com a agregat del Ministeri d’Estat. El 1875 es casà amb Maria de la Concepció Moreno i Campo, neboda de Josep Campo i Pérez, marquès de Campo, un magnat capdavanter de la burgesia valenciana. Des del final de la dècada del 1870 s’ocupà de la seva carrera política i dels seus interessos com a gran propietari de terres –es feu cèlebre per la seva defensa del proteccionisme aranzelari– i de finques urbanes. Les seves incursions historiogràfiques cal emmarcar-les en el si d’una mena de curiositat erudita per la ciutat de València i per un mecenatge envers aquells que feien recerca dins uns paràmetres conservadors i historicistes.