Vida i obra
Destacà tant per la seva erudició com pel seu protagonisme polític en el preludi i en el transcurs de la guerra de Successió. Era fill del mercader Pau de Dalmases i Castells, de qui heretà la senyoria de Vilallonga. Es doctorà en arts i filosofia el 1688. L’any següent adquirí la baronia de Pierola i el 1692 rebé de Carles II el privilegi de cavaller. Tal com explica Josep Rafael Carreras i Bulbena, viatjà per Castella i França i entrà en contacte amb erudits de l’època. Fou aleshores quan descobrí la segona part de la crònica de Pujades a la biblioteca del bisbe de Rouen. Reuní una important biblioteca al palau del carrer de Montcada, freqüentada per altres erudits des del 1698, dels quals sorgí la iniciativa de crear l’Acadèmia Desconfiada, a l’estil de les acadèmies italianes, que fou fundada el 3 de juny de 1700. Dalmases en fou nomenat arxiver perpetu en la sessió constituent i presentà treballs en diverses reunions. A les Corts de 1701-02, rebé de Felip V la dignitat de cronista del Principat de Catalunya. El 1702 publicà Disertación por la patria de Paulo Orosio, obra que dedicà a Felip V i en la qual intentà demostrar que Pau Orosio era fill de Tarragona i no de Braga, com es creia.
Aviat, però, la seva tasca erudita quedà en un segon pla a conseqüència dels esdeveniments polítics que visqué Catalunya a la vetlla de la guerra de Successió, en els quals s’implicà de ple. L’any 1705, el Consell de Cent l’envià a Madrid per gestionar l’alliberament d’uns consellers que foren detinguts per ordre del virrei Francisco de Velasco, arran de l’anomenat afer Pallejà. Al març fou empresonat conjuntament amb el seu cunyat Josep Faust de Potau i fou desterrat a França. Aleshores prengué partit per l’arxiduc Carles III, el qual li concedí el títol de marquès de Vilallonga l’any 1709. Amb tot, diu Carreras, enllestí el volum de la Crònica de Catalunya entre els anys 1709 i 1710. Al març del 1713 el Consell de Cent el nomenà ambaixador a Anglaterra i es dirigí a Utrecht, on tingueren lloc les converses de pau per posar fi al conflicte internacional. Malgrat la seva tasca diligent per tal de defensar el “cas dels catalans”, els resultats foren nuls a conseqüència de l’acord tancat entre les potències implicades en el conflicte, tot i que fou rebut per la reina Anna, gràcies a les instàncies de Lord Peterborough. En morir la reina Anna i accedir al tron Jordi I, lligat als whigs, Dalmases percebé un canvi de rumb en la política anglesa en relació amb els catalans, després d’una proposta que presentà a la regència el 28 d’agost de 1714 en la qual insistia en la necessitat de la mediació anglesa i que aquesta potència concentrés la seva flota a Barcelona fins que acabés la guerra per posar fi a les hostilitats que patia la ciutat. El 6 de setembre, el secretari de la regència, Adisson, li comunicà que havia donat ordres als vaixells anglesos que es concentressin al port de Maó. El dia 18, l’ambaixador Felip Ferran de Sacirera fou rebut per Jordi I a Holanda, el qual li confirmà el canvi de política. Però fou massa tard, perquè Barcelona havia estat ocupada per les tropes borbòniques l’11 de setembre. Assabentat de la notícia de la presa de Barcelona, es dirigí a París i, des d’allí, demanà a Felip V poder tornar a Barcelona, cosa que li fou concedida el 1715. Tanmateix, perdé el títol de marquès de Vilallonga. Aleshores, es tornà a dedicar a l’estudi d’obres literàries i a la investigació històrica: escriví diversos opuscles, una vida de santa Eulàlia, i deixà inacabada la seva Història de Catalunya. Pere Voltes ha remarcat la inquietud intel·lectual de Dalmases, interessat en la lectura d’autors rellevants –com Descartes, Pufendorf, Grotius i Saavedra–, de diversos cronistes de ciutats europees, i del Journal des Savants, el diccionari de l’Acadèmia Francesa i el diccionari de Bayle. També el qualifica com una de les figures il·lustres de l’humanisme per la seva intensa activitat epistolar de caràcter erudit.
Lectures
- CARRERAS I BULBENA, J.R.: “Constitució y Actes conservades de la Academia Desconfiada, anomenada també Escola y Academia dels Desconfiats”, BRABLB, 74, 1922, p. 225-254.
- VOLTES I BOU, P.: “Nuevas notícias de don Pablo Ignacio de Dalmases y Ros y su tiempo”, BRABLB, 26, 1954-56, p. 95-136.