Fou mestre i assessor tècnic de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1917); el 1918 publicà el Cartipàs català i, el 1922, Sil·labari català, una obra per a infants il·lustrada per Josep Obiols. En l’àmbit polític estigué afiliat a la Lliga fins el 1922, any en què passà a Acció Catalana. El 1931 participà en la fundació d’Unió Democràtica de Catalunya. Durant la guerra es mantingué fidel a la República i l’any 1939 s’hagué d’exiliar a França. Retornà a Catalunya el 1942 i treballà en diverses feines editorials. De la seva bibliografia destaca Història de la indústria catalana (1952, 2 vol.), obra erudita que, seguint la línia interpretativa ja exposada per Bonaventura Gassó o Jaume Carrera i Pujal, defensa que el set-cents fou un segle de comerciants i industrials que posaren Catalunya en el camí de la modernitat, és a dir, del capitalisme industrial, sota el liderat de la Junta de Comerç: «I per a resumir, orientar i dirigir els esforços apareixerà la Junta Particular de Comerç de Barcelona, organisme de gloriosa història que, durant tres quarts de segle, ha de lluitar per l’engrandiment econòmic i cultural de la nostra terra.»