Nasqué l’any 1981, i el darrer volum aparegut és el de l’any 2001. Editada per la UB, té una periodicitat anual. El director de la publicació ha estat, al llarg de tots els anys, Pere Molas i Ribalta. El consell de redacció el formen el conjunt de professors del Departament, i el càrrec de secretari de la revista és rotatiu, i sempre l’ocupen dos membres del departament.
Es tracta d’una publicació especialitzada en història moderna. L’àmbit geogràfic on se centren la majoria dels articles és Catalunya, si bé hi abunden articles sobre la Corona d’Aragó, i també sobre Castella i altres indrets bàsicament de l’Europa Occidental. Pretén fer-se ressò de les darreres línies d’investigació en tots els camps de recerca que es donen en l’àmbit de la història moderna. En un primer moment hi predominaren els articles d’història política, econòmica, institucional i demogràfica. Els darrers anys s’hi ha apreciat un augment d’articles referents a la història de la cultura, l’alimentació i l’art. La majoria dels articles són publicats en català, encara que també n’hi ha en castellà i, excepcionalment, en anglès i francès.
És l’òrgan d’expressió del Departament d’Història Moderna, de manera que s’hi donen a conèixer resums de les tesis doctorals i tesines que han elaborat membres vinculats al Departament, i es dona notícia de les necrològiques de professors del Departament o estretament vinculats a aquest. A partir de l’any 1995 ha modificat la seva estructura, i ha publicat els articles dels diversos seminaris organitzats pel Departament, una secció d’articles i una altra de crítica de llibres.
La revista publica les actes dels Congressos d’Història Moderna de Catalunya organitzats pel mateix Departament, excepte les del primer any, el 1984. El 1988 es publicaren les del Segon Congrés (“Catalunya a l’època de Carles III”), el 1993, les del Tercer Congrés (“Les Institucions Catalanes segles XV-XVII”) i el 1998, les del Quart Congrés (“Catalunya i Europa a l’Època Moderna”).
El propòsit de la revista ha estat esdevenir un canal d’expressió d’historiadors catalans i d’historiadors de Catalunya. Si bé és evident el pes específic que hi han tingut els professors del Departament, des d’un primer moment s’oferí la possibilitat de col·laborar a autors de la resta de l’Estat i de la Unió Europea (especialment França, el Regne Unit i Alemanya) i es tractà de vetllar per la pluralitat, ja fos metodològica, científica o ideològica. Com a col·laboradors destacats de Pedralbes hi ha historiadors estrangers del prestigi de John Elliott, Henry Kamen, James S. Amelang, Anthony Pagden, Bernard Vicent, John Morril, John Kenyon, i també d’altres universitats catalanes i de la resta de l’Estat.