Nascut en el si d’una família valenciana vinculada a la localitat de Catarroja, és parent de l’arabista francès Maxime Rodinson. Estudià i es doctorà a Madrid, i ha residit cinc anys a Egipte i a l’Iraq com a professor i director de l’Instituto Hispano Árabe (IHA) de Bagdad. El 1967 començà a exercir la docència a la Universidad Complutense i, posteriorment, aconseguí la càtedra d’estudis àrabs i islàmics a la Universitat de Saragossa. Ha centrat el seu interès en la història econòmica i institucional d’Al-Àndalus, la qual cosa representà una orientació nova i singular dins el marc tradicional de l’arabisme de l’Estat espanyol. Entre la seva obra destaca el llibre El señor del zoco en España: edades media y moderna, contribución al estudio de la historia del mercado (1973), extensament prologat per M. Rodinson. També escriví els articles: “Le problème de la féodalité hors de l’Europe chrétienne: la cas de l’Espagne musulmane”, dins Actas del II Coloquio Hispano-Tunecino de Estudios Históricos (1973); “Concesiones territoriales en al-Andalus hasta la llegada de los almorávides”, dins Cuadernos de Historia (1975), i “Al-Andalus, société ‘féodale’?”. Recentment ha publicat l’obra Invasión e islamización. La sumisión de Hispania y la formación de al-Andalus (1994).