Orfe des de petit, patí els efectes de la Guerra Civil Espanyola i fou reclòs en diversos camps de concentració. Estudià dret a la Universitat de València i es llicencià l’any 1943. Treballà d’advocat en 1945-46 i aquest darrer any obtingué el càrrec de jutge comarcal per oposició, que exercí en diversos jutjats d’Astúries. Fou promocionat a jutge municipal de Terol el 1949, i del 1952 al 1968 exercí a València. D’aquesta etapa són alguns dels seus estudis jurídics més destacats: Los abogados, vistos por Marcial (1959), La abolición de los fueros valencianos y la Nueva Planta (1962) i Los idilios de Teócrito (1965).
Llicenciat en filosofia i lletres el 1962, es doctorà amb premi extraordinari tres anys més tard. Destacà especialment en l’àmbit dels estudis geogràfics, sobretot demogràfics (La natalidad en España, 1980), formant-se a l’escola de López Gómez. Dugué a terme la seva primera investigació sobre el municipi de Llíria, especialment estudiat en el vessant agrari. El 1966 obtingué el Premi Cerdá Reig de la Diputació Provincial de València a la investigació. El 1968 guanyà l’oposició a una de les places de professor agregat, i tres anys després, la càtedra de geografia de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UV.
Durant aquest període, fou secretari de la Facultat de Filosofia i Lletres (1968-69), director de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat (1971), degà de la Facultat de Filosofia i Lletres a Alacant (1975-76) i vicerector de la UV (1976-79). Fora de l’àmbit estrictament universitari també fou nomenat director de l’Institut de Geografia de la Institució Alfons el Magnànim i de l’Escola de Magisteri Edetània. A més ocupà la presidència de l’Ateneo Mercantilde València en uns temps (1981-85) poc gratificants.
Publicà tres llibres sobre l’especialitat geogràfica: El paisaje agrario del Bajo Palancia (1968), La industria del Campo de Sagunto (1968) i Geografía de la población valenciana (1975). És autor, a més, de diversos treballs sobre demografia i règim dels rius del País Valencià i sobre emigració exterior espanyola, i també de nombroses monografies sobre Llíria, Peníscola i altres temes valencians. El 1974 fou l’encarregat d’organitzar i dirigir la nova Facultat de Filosofia i Lletres d’Alacant, de la qual fou el primer degà.
Lectures:
ROSELLÓ I VERGER, V.M.: “Homenaje al Dr. D. Pedro Pérez Puchal”, Cuadernos de Geografía,València 1987, p. 119-123.