Vida i obra
Estudià dret a Tolosa de Llenguadoc i, des del 1615, fou conseller del Consell Sobirà a Pau, transformat el 1621 en Parlament, del qual fou nomenat president. Demostrà en aquests anys una plena identificació amb la monarquia autoritària bastida pel cardenal Richelieu. Dedicà el seu lleure a l’erudició, i aplegà el fruit de llargues recerques en una Història de Bearn completada ja el 1633, i publicada finalment el 1640. Aquest mateix any es traslladà a París, on actuà com a conseller d’estat i membre del Parlament, i publicà el tractat Concordia sacerdotii et imperii (1641), prohibit per Roma per les seves propostes gal·licanes. El rei Lluís XIII el proposà, com a premi, per al bisbat de Conserans, però no aconseguí l’assentiment de Roma fins el 1648, després d’expurgar l’obra. El 1644 fou enviat a Catalunya com a visitador general eclesiàstic, amb la missió de restablir l’ordre en l’Església catalana, on la resistència a la sobirania francesa instaurada el 1641 era molt forta. Ordenà castigar diversos eclesiàstics catalans rellevants, com l’abat de Galligants (quan era diputat eclesiàstic) el 1646. A més, actuà com a informador del govern francès i assessor polític o controlador dels virreis, i tractà d’estendre la influència francesa entre l’aristocràcia i l’oligarquia urbana catalanes. Tot i que es mostrà pessimista sobre el futur de la dominació francesa a Catalunya, la seva actitud envers el país tingué moments de comprensió; s’interessà per la història catalana, sobre la qual pla-nejà l’obra publicada més tard amb el títol de Marca Hispanica, i mantingué molts contactes amb erudits catalans, com ara J.L. de Montcada, J. Besora, R. de Vilosa o Francesc Fornés. Retornà a França a mitjan any 1651, on tot seguit fou nomenat bisbe de Tolosa. El 1660 fou cridat per Mazzarino per a assessorar la comissió francesa que havia de fixar la nova frontera francoespanyola als Pirineus occidentals, treball en què Marca utilitzà tota la seva erudició històrica, i que l’induí a completar i publicar la Marca Hispanica, sive limes Hispanicus. Recompensat amb l’arquebisbat de París el 1662, morí al cap de pocs mesos.
Entre la seva bibliografia cal destacar: Histoire de Béarn, contenant l’origine des rois de Navare, des ducs de Gascogne, marquis de Gothie, princes de Béarn, comtes de Carcassone, de Fois et de Bigorre (1640) i Marca Hispanica, sive limes Hispanicus, hoc est geographica et historica descriptio Cataloniae, Ruscinonis et circumjacentium populorum (1688; ed. facs. el 1972 i el 1998).
Lectures
- BUBARAT, V.: “Marca, visiteur en Catalogne avant son élévation à l’episcopat (1648)”, Bulletin de la Société de Pau, 54, 1931, p. 90-101.
- — “Marca et sa famille en Catalogne”, Bulletin de la Société de Pau, 55, 1932, p. 129-143, 189-194.
- GAQUERE, F.: Pierre de Marca (1594-1662): sa vie, ses oeuvres, son gallicanisme, P. Lethielleux, París 1932.
- ORDEIG I MATA, R.: “Notes sobre les relacions de Pèire de Marca amb la ciutat i la seu de Vic”, Ausa, 13, 1988, p. 165-191.
- SANABRE, J.: La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonía de Europa (1640-1659), Llibreria J. Sala i Badal, Barcelona 1956.
- TORREILLES, A.: “Le rôle politique de Marca et de Serroni pendant la guerre de Catalogne, 1644-1660”, Revue des Questions Historiques, 69, 1901, p. 59-98.