Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de la propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona (1921), on defensà que l’organització de la propietat agrària es basa en principis justos i equitatius, i l’harmonia del camp català. Formà part del consell central de la secció agrària de la Lliga i presidí el Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries. Fou bibliotecari de l’Ateneu de Girona i tresorer de l’Institut d’Estudis Gironins. Col·laborà en Diari de Girona, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Pyrene, Revista de Girona, etc., on publicà estudis sobre els llinatges nobiliaris de les comarques gironines i sobre Castelló. Entre els seus articles sobresurten: “El linaje de Requesens” (1955), “Divisiones territoriales y jerarquía nobiliaria en las comarcas gerundenses en la época medieval” (1955) i “Els primers vescomtes de Rocabertí” (1968-69).