Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid, el 1881 ingressà en el cos d’arxivers i bibliotecaris. Treballà a la Biblioteca Nacional de Madrid i a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Fou director de l’Arxiu del Regne de Mallorca entre el 1895 i el 1928. En 1928-29 fou president de la Societat Arqueològica Lul·liana, i membre de la Real Academia de la Historia. Col·laborà en el BSAL i en els almanacs del Diario de Palma, amb nombrosos articles d’història i transcripcions de documents. Com a investigador, analitzà i publicà els documents de diferents institucions mallorquines.
Entre altres obres, és autor de Colección de documentos referentes al reino de Mallorca. I Códice Lagostera-Códice Çagarriga (1898); “Antics privilegis i franqueses del Regne”, BSAL (1911); Memoria descriptiva del Archivo Histórico de Mallorca (1921); Memoria de los archivos de Baleares no incorporados (1931), i Confraries religioses a Mallorca. Anys 1478-1484. Aplec de documents (1933).