Vida i obra
Estudià arqueologia paleocristiana al Pontificio Instituto di Archeologia Cristiana de Roma (1930-32), on es doctorà el 1933, i arqueologia i epigrafia romana becat per la Junta Superior de Ampliación de Estudios. Fou director del Museu Diocesà de Tarragona i professor d’arqueologia i història de l’art del seminari des del 1933. L’any 1936 fou empresonat; alliberat tot seguit, fou nomenat conservador del Museu Arqueològic de la Generalitat de Tarragona (1937) i salvà l’arxiu privat del cardenal Vidal i Barraquer. Fou vicepresident de la Societat Arqueològica (1940), comissari local d’excavacions (1947-65), president de la Comisión Provincial de Monumentos (1961) i director de l’Escola Normal de Magisteri (1951-68). Col·laborà en revistes erudites, amb articles generalment molt breus. És autor del manual Epigrafía latina (1946). Redactà l’epígraf “El arte paleocristiano” de la Historia Universal del Arte Hispánico (1947). Entre les seves obres també destaquen Los museos, monumentos, bibliotecas, archivos, catedral y demás iglesias de la capital de Tarragona i Los monumentos, museos, iglesias y objetos artísticos de la provincia y archidiócesis de Tarragona, excepto Tortosa y sus comarcas, a “Los Monumentos Arqueológicos y Tesoro Artístico de Tarragona y su Provincia durante los años 1936-1939” (1942); Museo Diocesano de Tarragona. La colección de pinturas góticas, “Memorias de los Museos Arqueológicos Provinciales”, V (1944); Los tapices de la catedral primada de Tarragona (1946); Santos Fructuoso, obispo de Tarragona, y Augurio y Eulogio, diáconos. Las actas de su martirio (1959), i El retablo mayor de la catedral de Tarragona (1961). El seu fons personal es conserva a l’Arxiu Diocesà de Tarragona.
Lectures
- ADSERÀ MARTORELL, J.: El doctor Pere Batlle i Huguet degà de la Junta de l’Hospital (1955-1990), Tarragona 1992.