Vida i obra
Fou beneficiat de l’ermita de Sant Joan d’Oriola i posteriorment, rector de Catral (Baix Segura). Inicià les seves investigacions de caràcter històric l’any 1618 quan elaborà una taula i un índex onomàstic del Libro del Repartimiento que Alfons X el Savi atorgà als primers pobladors d’Oriola; també és autor del Compendio de lo que contiene en las notas antiguas de la Sala de la ciudad de Orihuela hasta el año 1323 con un Tratado de las Germanías y otro de los Bandos y desafios (s.a.) i d’Un mapa de Orihuela y su Vegario con montes y demás partes por menudo que esta ciudad tiene en su término, con una orla con los varones ilustres de Orihuela (s.a.). Però, sobretot, destacà per l’obra Anales de Orihuela, manuscrit que acabà d’escriure el 10 de juliol de l’any 1622. Els Anales són un conjunt harmònic de notes obtingudes després de la laboriosa consulta de les actes del Consell oriolà i de gran nombre de documents amb un propòsit d’envergadura: realçar la història de la Governació d’Oriola i la seva extensa jurisdicció. Bellot seguí l’exemple de Zurita i ho feu sense prejudicis localistes, tot s’allunyant-se de la utilització de falsos cronicons. Els Anales li foren encarregats pel llicenciat Fernando de la Gaza.
Bellot tingué l’encert de narrar, a tall d’introducció, un breu capítol amb tot allò que es coneixia fins al moment del passat històric d’Oriola: notícies del topònim, de la localització i de l’antiguitat de la ciutat, etc. Els Anales comencen amb el regnat de Pere IV, al qual es dedica una tercera part de l’obra, època durant la qual tingueren lloc nombrosos i importants esdeveniments per a la història de la ciutat que restaren enregistrats en els llibres d’actes del Consell oriolà. El llibre també reserva força espai al regnat de Joan II i el seu fill Ferran el Catòlic, ja que la cort reial s’instal·là a la ciutat en moments pròxims a la conquesta de Granada.
Un capítol important és el que tracta del govern municipal, els oficis i càrrecs civils i administratius; és també interessant l’anàlisi del naixement de la seu oriolana i la problemàtica del bisbat.
L’obra fou reeditada l’any 1954 i, en dos volums, l’any 2001 amb el títol Anales de Orihuela. Siglos XIV-XVI a cura de J. Torres Fontes, patrocinada per la Reial Acadèmia Alfons X el Savi de Múrcia i l’Institut de Cultura Joan Gil-Albert de la Diputació Provincial d’Alacant. El còdex del qual se serví Torres per a realitzar la seva edició es guarda a l’Arxiu de l’Ajuntament d’Oriola i conté la còpia sencera de l’obra que Bellot dedicà a la ciutat i a les seves autoritats municipals. El còdex consta de 1.357 pàgines, mida foli, a més de quatre d’un comentarista apòcrif, i es troba en molt bon estat de conservació.
Segons el parer de Torres Fontes, Bellot encertà a separar qüestions diverses, estrictament locals i no necessàries al conjunt del seu relat de la història política del municipi, i convertir en capítols monogràfics cada un dels afers, de manera que formen la segona part dels seus Anales. En aquesta, l’autor hi insertà multitud de notícies relatives a llistes de governadors, els plets del bisbat, les relacions limítrofes amb Múrcia i altres localitats, la Inquisició, etc. L’obra és escrita amb un estil concís i amè, dividida per regnats i per anys, cosa que permet una ràpida consulta i un acoblament perfecte dels distints successos.
Amb un agut sentit crític, Bellot rebutjà les narracions fabuloses i utilitzà poc les notícies transmeses per cronistes i historiadors.
El professor Miquel Gual i Camarena, en el suplement “Valencia” del diari Levante (11 de maig de 1956), assenyalà que els Anales de Bellot són tot un model per a la història local.
Lectures
- TORRES FONTES, J.: “Mosén Pedro Bellot y su obra”, estudi, introducció i notes a Anales de Orihuela, vol. I, 2001.